Departament de Llengües

---

Homenatge a Miquel Martí i Pol

Miquel Martí i Pol va néixer a Roda de Ter (Osona) el 1929. Era, fins fa poc, el poeta viu en llengua catalana més popular i llegit (Va morir l'11 de novembre del 2003 al migdia). També havia escrit prosa i havia fet traduccions. Als catorze anys va començar a treballar al despatx d'una fàbrica tèxtil fins que va haver de plegar-ne el 1973 a causa d'una esclerosi múltiple. La seva poesia, d'arrel autobiogràfica, transcendeix la realitat de l'àmbit de la seva malaltia i del temps històric concret, i crea un paisatge interioritzat, que transmet serenitat. En són un exemple els poemaris: Vint-i-set poemes en tres temps (1972), La pell del violí (1974), Cinc esgrafiats a la mateixa paret (1975), Llibre dels sis sentits (1974), i Quadern de vacances (1976). El reconeixement públic li arriba amb la publicació a Llibres del Mall de tres volums de l'Obra poètica: L'arrel i l'escorça, El llarg viatge i Amb vidres a la sang i, sobretot, també, amb Estimada Marta, el 1978. Ha estat traduït a moltes llengües i actualment es fa la reedició completa de la seva obra poètica a Edicions 62. Ha estat guardonat, entre d'altres, amb el Premi de la Crítica, el Premi Ciutat de Barcelona (tant de traducció com de poesia), el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes (1991), la Medalla d'Or al Mèrit en les Belles Arts (1992), la Creu de Sant Jordi, el Premi Nacional de Literatura (1998) i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya (1999). Entre l'obra musicada, destaca l'àlbum Un pont de mar blava, del qual és coautor de les lletres amb el cantant Lluís Llach. Els homenatges populars i les distincions honorífiques s'han multiplicat d'ençà del seu setantè aniversari. Una mostra del ressò popular de la seva obra és el fet que, durant el 1999, la majoria d'ajuntaments catalans aprova en els seus Plens la recomanació a les institucions culturals corresponents que es presenti la seva candidatura al Premi Nobel. Era membre de l'Associació d'Escriptors en Llengua Catalana.

Miquel Martí i Pol
http://www.escriptors.cat/autors/martipolm/index.php

Amb motiu de la seva mort els alumnes de tercer d'ESO del curs 03-04 van fer un seguit d'activitats relacionades amb la seva poesia. Fruit d'aixo és aquest petit recull de treballs.

Laia Pastor

Primavera

Heus ací: una oreneta, la primavera,
ha arribat al poble.
I l'home que treballa al
camp, i la noia que passa
pel pont.

(Miquel Martí i Pol)

Marta Ballesta 3er A

Arbre nu "Paraules al vent"

T'has isolat como un espectre més
i fins la tarda fuig de tu
i et nega com si no fossis fruit
d'aquesta llum
i aquesta corba sensual de l'aire.

Ara enyores l'hivern
amb imprecís bleixar dels dies,
uniforme i fàcil,
que t'aferra a l'espai i et fa més gran
als ulls incipients de la natura.

(Miquel Martí i Pol)

Ariadna Pastor 3er A

Primavera

Heus ací: una oreneta, la primera
ha arribat al poble.
I l'home que treballa al camp
i la noia que passa pel pont
i el vell que seu en un marge, fora vila, i fins
aquells que en l'estretor de les fàbriques
tenen la sort de veure una mica de cel
han sabut la notícia ...

(Miquel Martí i Pol)

Estimada Marta

(Miquel Martí i Pol)

Marta Ballesta 3er A

Auca de Miquel Martí i Pol

1.- L'any mil nou-cents vint-i-nou en Miquel ja fa enrenou.

2.- És a Roda, tèxtil vila, on la seva vida enfila.

3.- Quan encara és un minyó ja s'apunta a l'orfeó.

4.- Va al'escola en temps de guerra i sovint s'estira a terra.

5.- Poc després en temps de pau li cal viure un nou sarau.

6.- Tant si vol com si no vol ara canta el "Cara al Sol".

7.- Catorze anys. Deixa l'escola i a la fàbrica trascola.

8.- Com que és fill de jornalers cal que penqui com qui més.

9.- A la Blava, adolescent, hi treballa d'escrivent.

10.- Com si fos l'Elionor no sap d'on li ve cert plor.

11.- Mes en nits de lluna plena sent el cant de la sirena.

12.- De la "Penya Verdaguer" en Miquel vol ser, primer.

13.- Per mentor espiritual ha pres mossèn Espinal.

14.- Que és també un lletraferit que se li farà petit.

15.- Contrau la tuberculosi, malaltís, cal que reposi.

16.- Aquests mesos de baqueta, del malalt neix el poeta,

17.- que comença amb molt d'encert imitant Jacques Prévert,

18.- tot cercant la poesia en el fer de cada dia.

19.- Als cinquantes es fa amic dels Estudiants de Vic,

20.- que es cartegen amb en Riba i, renoi, ara com tiba!

21.- Escriu Paraules al vent, premiades d'imminent,

22.- que són el crit rogallós del seu dubte religiós.

23.- Nous camins i nous problemes esbossa a Quinze poemes.

24.- Mil nou-cents cinquanta-sis en Miquel talla el pastís,

25.- ja que es casa amb la Dolors, la més bella de les flors.

26.- Com l'ocell que deixa el niu fa un nou llibre, El fugitiu.

27.- En El Poble, amb pròpia veu, és del poble tornaveu.

28.- I en La Fàbrica, quin gol ens marcava en Martí i Pol!

29.- Activista cultural i polític, tant se val,

30.- als seixanta fa cançons, cinefòrum, reunions.

31.- Se sent artista i profeta, i ara el PSUC li fa l'aleta.

32.- A la dècada següent l'esclerosi el va prenent.

33.- És el que ens intenta dir en La pell del violí.

34.- Tanmateix ell persisteix i la seva obra teixeix.

35.- Amb Llibre dels sis sentits i molts més altres escrits,

36.- com Cròniques de demà, L'hoste insòlit i, oh la là!:

37.- el de l'Estimada Marta que no para d'encisar-te.

38.- Reduccions, LLibres del Mall, noves proses... Quant treball!

39.- Mil nou-cents vuitanta-quatre, un nou cop li cal rebatre.

40.- En Miquel està de dol ara sí que es troba sol.

41.- D'aquí neix LLibre d'absències, ric de ritmes i cadències.

42.- Casat amb la Montserrat el camí ha continuat,

43.- amb nous versos, nous afanys, noves obres, nous companys.

44.- Una obra de tant valor bé val un Premi d'Honor.

45.- No és un home qualsevol el poeta Martí i Pol.

46.- Està fet un Prometeu que amb el vers duu foc arreu.

47.- Per això li volem dir: Gràcies Quel, gràcies Martí,

48.- gràcies Pol, n'has fet setanta i la teva obra ens encanta! 

 

Ploma trencada

Ja no veuràs la primera oreneta,

i, no podràs estimar la quietut dels jardins.

El silenci de l'hivern t'ha fet callar.

La teva veu s'ha apagat ara

i no veurà el demà.

El teu full s'ha tacat de

la tinta de la teva ploma trencada.

La teva mort és plorada,

en català, com desitjaves,

i la teva poesia endolada

sempre serà recordada.

Paula Rodríguez 3er A

.