Col·laboren:
Fundació Pau i Solidaritat (Comissions Obreres)
Fundació Josep Comaposada (Unió General de Treballadors)
Intersindical Alternativa de Catalunya
Ressenya
A Nicaragua, després de la derrota electoral del FSLN i del desmantellament
de l'Estat, en un context de globalització i d'acords de lliure comerç amb
EUA, la maquila sembla representar avui el manà, l'única taula de salvació
per als països de la regió, l'únic camí transitable pel desenvolupament.
Malgrat això, la maquila sol ser coneguda per les constants conculcacions
dels drets més fonamentals dels treballadors, per la violació de les lleis
mediambientals, per no generar riquesa al país on s’ubica i per beneficiar-se
de l'exempció de tota mena d'impostos. El fenomen de la maquila il·lustra
de forma dramàtica com l'esfera macroeconòmica s'imposa a l'esfera social.
Quan parlem de maquiles o maquiladores, ens referim a l'activitat econòmica
realitzada per empreses (tèxtils, majoritàriament) nacionals o estrangeres
que només executen una part del procés de producció. Són empreses d'acoblament
que produeixen per compte aliè, a través de contractes amb altres empreses
que, en la majoria dels casos, són nord-americanes, europees o asiàtiques.
Aquestes empreses estrangeres en tot moment conserven la propietat dels
productes i aquests són exportats íntegrament als països del Nord, tot quedant
completament desvinculats dels països on es produeixen.
El Fons Català, en una aposta per analitzar i reflexionar amb rigor sobre
el context ràpidament canviant i extremadament complex on porta a terme
les seves accions, produeix un documental basat en un estudi pluridisciplinar
realitzat a la regió centreamericana durant més d'un any. Aquest estudi,
punt de partida del documental, concedeix alhora un major rigor analític
en el guió, i facilita una intensa aproximació humana als personatges.
El documental és una mirada sobre la realitat nicaragüenca entorn del fenomen
creixent que genera més llocs d'ocupació i un nombre més gran d'exportacions
avui en dia a tota la conca del Carib.
A més d'estar pensat amb una vocació pedagògica i de sensibilització, el
documental Maquiladores està concebut des d'una voluntat d'expressar a través
d'un llenguatge cinematogràfic.
L'equip d'aquest documental, malgrat l'enorme dificultat, aconsegueix filmar
per primera vegada a Nicaragua a l'interior de diverses maquiles.
A través del testimoni contrastat de tots els actors implicats en aquesta
realitat (treballadores, empresaris de transnacionals del sud-est asiàtic,
el cap de la patronal del sector maquila, el ministre del treball, alts
funcionaris del govern, sindicalistes, treballadors de les plantacions bananeres,
l'alcalde de Managua, acadèmics, la carretera Panamericana, etc.), es fa
una reflexió sobre la complexitat i la subtilesa d'aquesta nova forma d'explotació.
Gràcies a la música original, composada i interpretada pel cantautor nicaragüenc
Richard Loza, s'aconsegueix emfasitzar d'una forma sensible i intel·ligent
l'estructura d'un documental dividit en dues parts.
A la primera part es defineix amb detall què és una maquila. També es mostren
les denúncies habituals que genera el règim especial de Zones Franques.
A la segona part veiem com les xifres macroeconòmiques no aconsegueixen
aniquilar ni la quotidianitat ni el somriure de la gent que les pateixen.
També assistim al conflicte històric entre les treballadores i treballadors
i la gerència d'una empresa transnacional que amenaça d'abandonar el país.
En el transcurs del documental, descobrim, per exemple, la lúcida mirada
de Míriam Valle, treballadora de la maquila King Yong, enfrontada a través
d'un muntatge contrapuntístic i ple d'energia, a Samuel Lee, el seu cap
i gerent de la maquila King Yong. També, presenciem com el reo Arnoldo Alemán,
expresident de Nicaragua i màxim artífex de la reactivació de la indústria
maquiladora al país, visita amb fervor i entusiasme una planta maquiladora,
en un muntatge paral·lel, al costat d'Anastasio Somoza, antic dictador de
Nicaragua, que visita una plantació bananera.
“Lo que antes fueron bananeras hoy son maquilas”
|