Sibil·la de Fortià, reina de Catalunya-Aragó
(~1350 - 1406)

Darrera esposa de Pere el Cerimoniós, pertenyia a la baixa noblesa empordanesa. Vídua d'un noble aragonès, a la mort de la reina Elionor va esdevenir amant del rei, amb qui va contraure matrimoni el 1377. Abans, però, ja havien tingut dos fills: Alfons i Isabel, casada amb Jaume II d'Urgell. Tots dos van ser legitimats després del matrimoni. Posteriorment naixeria l'infant Pere.

L'infant Joan, l'hereu a la corona, no va veure amb bons ulls el nou matrimoni del rei, cosa que va dificultar les relacions entre pare i fill i va provocar greus enfrontaments entre la segona esposa de l'infant, Violant de Bar, i la nova reina. Frederic Soler, Pitarra, va portar al teatre l'enfrontament entre les dues dames a Batalla de reines.

En veure el Cerimoniós en perill de mort i tement la venjança dels nous monarques, Sibil·la va fugir de Barcelona en vaixell juntament amb el seu germà, Bernat de Fortià. Es va refugiar al castell de Sant Martí Sarroca. Joan I la va fer detenir. Va ser acusada de lesa majestat per haver abandonat el rei, i de furt. Va ser reclosa al castell de Montcada.

A la mort de Joan el Caçador va millorar la seva situació. Sibil·la de Fortià va morir a Barcelona i va ser enterrada a la seva catedral.

Bernat Metge, a Lo Somni, va dedicar-li a Sibil·la l'elogi següent:

Qui et poria dar entenent la fortalesa de cor e esforç e gran paciència de la regina dona Sibil·la d'Aragó, e lo gran saber e bon enteniment que ha? Moltes vegades me són meravellat de nostre senyor Déu, com tan virtuós espirit ajustà a cos femení, car digne fóra d'Escipió.