Les quatres grans cròniques medievals catalanes

Crònica de Pere III el Cerimoniós


Pere III el Cerimoniós | La Crònica
Índex
 
Introducció
 

El món occidental als segles XIII i XIV

 
La Corona d'Aragó
 
Llibre dels feits del rei En Jaume
 
Crònica de Bernat Desclot
 

Crònica de Ramon Muntaner

 
Crònica de Pere el Cerimoniós
 
Les dones dins les
Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes
Bibliografia
Crèdits
 



<-s@an>
La Crònica de Pere el Cerimoniós és la darrera de les quatre grans cròniques medievals catalanes. En ella Pere III -qte diu que vol queel llibre es digui Llibre en què es conTenen tots los erans fets qui són entRdvenguts en nnstRA Casa, dins lo temps de la nmstra vida, començant-los a nostra nativitat-, explica en primera persona, 50 anys de la seva vida (entre 1319, data del seu naixemet, i 1369), 33 dels quals corresponen al regnat que va exercir al llarg de 51 anys.


Pere III el Cerimoniós

Pere el Cerimoniós, rei d'Aragó, Catalunya, València i Sardenya, fill d'Alfons el Benigne i de Teresa d'Entença, hereva del comtat d'Urgell, va néixer a Balaguer l'any 1319 i va morir a Barcelona el 5 de gener de 1387. Va ser proclamat rei als 16 anys. Durant els primers anys del seu regnat va reintegrar el Regne de Mallorca a la corona d'Aragó i va haver de fer front al moviment de Les Unions. Més tard va pacificar Sardenya i es va enfrontar a Gènova, la gran rival de Catalunya en el comerç de la Mediterrània. Es coneix com la Guerra dels dos Peres el conflicte bèl·lic que va mantenir amb Pere I el Cruel de Castella al llarg de 11 anys. Pel que fa a la política mediterrània va reincorporar a la Corona els ducats d'Atenes i Neopàtria l'annexió de Sicília.

Es va casar quatre vegades: amb Maria de NavaRra, Elionor de Portugal, Elionor de Sicília, i amb Sibil·la de Fortià. En una curiosa coincidència amb la mort del seu pare, la seva darrera dona, enfrontada també amb els fills del rei, va abandonar-lo dies abans de la seva mort. Pere el Cerimoniós va morir a Barcelona el 5 de gener de 1387. Les seves despulles van ser enterrades en un mausoleu que ell mateix va aprovar al monestir de Poblet. L'acompanyen les seves tres primeres dones; la darrera, Sibil·la de Fortià, és enterrada a la catedral de Barcelona.

Protector de les arts i les lletres -poeta i historiador, va crear la universitat de Perpinyà, va fer traduir els clàssics, va protegir Francesc d'Eiximenis i va ser un defensor del lul·lisme-, va donar tota la seva biblioteca al monestir de Poblet. Durant el seu regnat es va construir edificis religiosos com ara el claustre de la catedral de Barcelona, Santa Maria del Mar i l'església del Pi, i edificis civils com ara el Saló del Tinell, el Saló de Cent, i les terceres muralles de la mateixa ciutat.

En temps de Pere el Cerimoniós es va crear un consell permanent de les Corts catalanes format per tres diputats de cada braç. Aquest consell restringit va rebre el nom de Generalitat de Catalunya.

Durant el regnat de Pere III comencen ja a entreveure's les primeres mostres de les crisis que desembocaran en la decadència medieval de la Corona d'Aragó.


La Crònica

Finalitat de la Crònica | Autoria | Pere el Cerimoniós a través de la Crònica | Alguns dels moments més importants de la Crònica


Finalitat de la Crònica:

La Crònica s’obre amb un pròleg dens en forma de sermó el qual el rei atribueix a la bondat divina que hagi estat posat en un lloc tan alt i agraeix a Déu les gràcies que li ha donat: a l'igual que David, a qui Déu va deslliurar de Saül, d'Absalon i del poble, que s'havia alçat en contra seva, així la misericòrdia de Déu ha deslliurat Pere III i dels seus regnes de tots els seus enemics. El Cerimoniós escriu el llibre perquè els reis que el succeeixin prenguin exemple que

  en llurs tribulacions, deuen esperar e confiar en lo llur Creador, de qui vénen tots béns, victòries e gràcies.  

Autoria:

Pere el Cerimoniós va començar a escriure personalment laCrònica l'any 1349. Posteriorment el treball va ser encomanat a Bernat Descoll, un oficial reial. Entre la correspondència del rei hi ha una carta del rei a Descoll de data 8 d'agost de 1375 en la qual el Cerimoniós li diu que ha llegit els tres primers capítols i quins són els detalls que cal afegir-hi. També li ordena que completi el capítol quart i que escrigui el cinquè.

Pere el Cerimoniós va morir sense veure enllestida la seva Crònica. El seu fill Joan I el Caçador va procurar que aquesta fos acabada. Amb aquesta finalitat va promulgar tres ordres perquè se li pagués a Descoll la feina que estava fent. Amb tot, Descoll també va morir sense acabar-la. A la seva mort, se'n va fer càrrec el rei Joan, que va ordenar que li fossin enviades totes escriptures tocant les dites cròniques.


Pere III a través de la Crònica:

Pere III era escanyolit. Tal i com ell mateix explica, havia nascut setmesó

E no gaire aprés nasquem nós, e fom nats, complits los set mesos que fom engenrats, e nasquem tan feble e tan eixaquiós, que no es pensaven les madrines, ne aquells qui foren a la nostra naixença, que poguéssem viure.

i havia costat molt de fer-lo tirar endavant. Ell mateix no s'està de dir que és baix i de trobar la manera de compensar aquella petita estatura, com ara quan explica que es va fer posar uns coixins per tal de quedar, un cop assegut, més alt que Jaume III de Mallorca. Es diu que aquesta podria ser una de les raons del seu gust per l'ostentació en el vestir, les cerimònies i el protocol. Fets aquests que li han valgut el nom de Cerimoniós.

Defensor del poder reial, desconfiat -sempre acompanyat del seu inseparable punyalet- violent i rancuniós, amb la seva astúcia i tenacitat va anar desfent de tots els seus enemics, com ara Jaume III de Mallorca o l'infant Ferran, i va anar superant totes les dificultats que va trobar en el seu camí, com és el cas de la reincorporació del regne de Sicília.


Alguns dels moments més importants de la Crònica de Pere el Cerimoniós són:

El seu naixement
Com va esdevenir hereu del tron d'Aragó
Les dificultats que va trobar per ser nomenat hereu del tron

El regnat del seu pare, Alfons III, el Benigne
Els intents d'Elionor de Castella per apartar-lo del tron
La mort d'Alfons el Benigne. El seu accés al tron d'Aragó
Les dissensions amb els seus oncles i amb els representants de Catalunya en els inicis del seu regnat
La seva coronació
El seu primer matrimoni. Maria de Navarra

L'annexió del regne de Mallorca:

Inici del conflicte. El jurament de vassallatge
El trencament del vincle de vassallatge
Procés contra Jaume III de Mallorca
Jaume III de Mallorca a Barcelona
La sentència i la seva execució. El Cerimoniós, rei de Mallorca
Invasió del Rosselló. Rendició de Jaume de Mallorca
La guerra de les Unions
L'origen del conflicte amb les Unions en temps del Cerimoniós
La Unió d'Aragó durant el regnat de Pere el Cerimoniós
La Unió de València durant el regnat de Pere el Cerimoniós

Conflictes a la Mediterrània

La guerra amb Gènova
La pacificació de Sardenya


La Guerra dels dos Peres
Atac naval de les tropes de Castella a Barcelona
Assassinat de l'infant Ferran, germanastre de Pere el Cerimoniós
La qüestió del Regne de Sicília


Aprés: després.
Nasquem nós:
vam néixer nós.
Fom nats, complits los set mesos que fom engrenrats: vam néixer als set mesos d'haver estat engendrat.
Nasquem: vam néixer.
Eixaquiós: malaltís.