Les quatres grans cròniques medievals catalanes


Crònica de Ramon Muntaner


Ramon Muntaner | La Crònica

Índex
 
Introducció
 

El món occidental als segles XIII i XIV

 
La Corona d'Aragó
 
Llibre dels feits del rei En Jaume
 
Crònica de Bernat Desclot
 

Crònica de Ramon Muntaner

 
Crònica de Pere el Cerimoniós
 
Les dones dins les
Quatre Grans Cròniques Medievals Catalanes
Bibliografia
Crèdits
 



Ramon Muntaner

Ramon Muntaner va néixer a Peralada l'any 1265 i va morir a Eivissa, d'on era governador, el 1336. Tal i com ell mateix ens explica, l'any 1325, al seixanta anys, instal·lat a la seva alqueria de Xilvella, a l'Horta de València, va iniciar la redacció de la Crònica que porta el seu nom:

Per què, vull que sapiats que con jo isquí del dit lloc de Peralada, que no havia encara onze anys complits, e con fiu aquest llibre e el comencé era en temps (la Déu mercè) de seixanta anys. Lo qual llibre jo comencé el quinzè dia de mais de l'any de l'encarnació de nostre senyor Déu Jesucrist mil e tres-cents vint-e-cinc.

Muntaner inicia la seva obra amb el naixement, i posterior regnat, de Jaume I. Aquest començament faria trontollar el principi de Muntaner segons el qual només explicarà allò que ha vist, allò de què ha estat testimoni i, quan això no sigui possible, se servirà només d'altres fonts d'informació que l'hi siguin contemporànies:

E per ço reconte aquestes coses que cascun sàpia que jo viu lo dit senyor rei e que pusc dir ço que d'ell viu e aconseguí, que d'àls jo no em vull entremetre sinó de ço que en mon temps s'és fet.

Ara bé, Muntaner salva aquesta primera dificultat dient-nos que justament comença amb el naixement de Jaume I perquè és el primer rei que va conèixer personalment:


La vida de Ramon Muntaner a través de la seva crònica:

La visita de Jaume I i d'Alfons X de Castella a Peralada
Viatge de Muntaner a París acompanyant el futur Pere el Gran
Crema i destrucció de Peralada
La conquesta de Menorca
El casament de Jaume II el Just amb Blanca d'Anjou
L'expedició amb els almogàvers a Orient:

Arribada a Constantinoble. Casament de Roger de Flor amb Maria de Bulgària
Roger de Flor, Cèsar de l'Imperi
Assassinat de Roger de Flor
Trencament amb l'emperador
Victòries catalanes sobre les tropes de l'emperador
Muntaner, capità de Gal·lípoli i administrador de la Companyia
La defensa de Gal·lípoli
L'accidentat retorn a casa

Governador de l'illa de Gerba. Matrimoni
A cura del futur Jaume III de Mallorca
Redacció de la Crònica
Assisteix a la coronació d'Alfons III el Benigne

La
Crònica

Finalitat de la Crònica | Característiques de la Crònica | Altres moments importants de la Crònica


Finalitat de la Crònica:

Muntaner, conscient i agraït d'haver estat un home de sort que ha viscut en primera persona uns esdeveniments històrics irrepetibles i d'haver pogut sobreviure als molts perills que se li havien presentat al llarg de la seva vida, en dóna les gràcies a Déu i escriu les seves memòries per fer-nos partíceps de tot allò que li ha tocat de viure:

E per ço com, entre els altres hòmens del món, jo Ramon Muntaner, nadiu de la vila de Peralada e ciutadan de València, és raó que faça moltes gràcies a nostre senyor ver Déus e a la Verge madona santa Maria e a tota la cort celestial, de la gràcia e de la mercè que m'ha feita, de molts perills que m'ha gitats he escapat, així de trenta-dues batalles entre mar e terra en què són estat, e de moltes presons e turments qui en ma persona són estats donats en les guerres on jo són estat, e per moltes persecucions que he haudes, així en riquees com en altres maneres, segons que avant porets entendre en los fets qui en mon temps són estats.

   
escolteu el fragment
 


Característiques principals de la crònica:

El patriotisme

Exaltació dels reis del Casal de Barcelona
Elogi de Catalunya i de la llengua catalana

La presència constant de l'autor

Altres moments importants de la Crònica són:

La coronació d'Alfons II el Franc d'Aragó
La coronació de Jaume de Sicília
La coronació de Jaume II el Just d'Aragó

Sapiats: sapigueu.
Isquí: vaig sortir.
Viu: vaig veure.
Con fiu: quan vaig fer.
La Déu mercè: gràcies a Déu.
Mais: maig.
Pusc: puc.
Que d'àls jo no em vull entremetre: que en altres (coses) no em vull ficar.
S'és fet: ha succeït.