Ramon Muntaner
Ramon Muntaner va néixer a Peralada l'any 1265
i va morir a Eivissa, d'on era governador, el 1336. Tal i com ell mateix
ens explica, l'any 1325, al seixanta anys, instal·lat a la seva
alqueria de Xilvella, a l'Horta de València, va iniciar la redacció
de la Crònica que porta el seu nom:
Per què, vull que sapiats
que con jo isquí del dit lloc de Peralada,
que no havia encara onze anys complits, e con
fiu aquest llibre e el comencé era en temps (la
Déu mercè) de seixanta anys. Lo qual llibre jo comencé
el quinzè dia de mais de l'any de l'encarnació
de nostre senyor Déu Jesucrist mil e tres-cents vint-e-cinc.
Muntaner inicia la seva obra amb el naixement,
i posterior regnat, de Jaume
I. Aquest començament faria trontollar el principi de Muntaner
segons el qual només explicarà allò que ha vist,
allò de què ha estat testimoni i, quan això no sigui
possible, se servirà només d'altres fonts d'informació
que l'hi siguin contemporànies:
E per ço reconte aquestes coses
que cascun sàpia que jo viu
lo dit senyor rei e que pusc
dir ço que d'ell viu e aconseguí, que
d'àls jo no em vull entremetre sinó de ço que
en mon temps s'és
fet.
Ara bé, Muntaner salva aquesta primera
dificultat dient-nos que justament comença amb el naixement de
Jaume I perquè és el primer rei que va conèixer personalment:
La vida de Ramon Muntaner a través de
la seva crònica:
La
visita de Jaume I i d'Alfons X de Castella a Peralada
Viatge de Muntaner a París acompanyant el futur Pere el Gran
Crema i destrucció de Peralada
La conquesta de Menorca
El
casament de Jaume II el Just amb Blanca d'Anjou
L'expedició amb els almogàvers a Orient:
Arribada
a Constantinoble. Casament de Roger de Flor amb Maria de Bulgària
Roger
de Flor, Cèsar de l'Imperi
Assassinat
de Roger de Flor
Trencament
amb l'emperador
Victòries
catalanes sobre les tropes de l'emperador
Muntaner,
capità de Gal·lípoli i administrador de la Companyia
La defensa de Gal·lípoli
L'accidentat
retorn a casa
Governador de l'illa de Gerba. Matrimoni
A cura del futur Jaume III de Mallorca
Redacció
de la Crònica
Assisteix a la coronació d'Alfons III el Benigne
La Crònica
Finalitat
de la Crònica
| Característiques
de la Crònica | Altres
moments importants de la Crònica
Finalitat
de la Crònica:
Muntaner, conscient i agraït d'haver estat un home
de sort que ha viscut en primera persona uns esdeveniments històrics
irrepetibles i d'haver pogut sobreviure als molts perills que se li havien
presentat al llarg de la seva vida, en dóna les gràcies
a Déu i escriu les seves memòries per fer-nos partíceps
de tot allò que li ha tocat de viure:
E per ço com, entre els altres hòmens
del món, jo Ramon Muntaner, nadiu de la vila de Peralada e ciutadan
de València, és raó que faça moltes gràcies
a nostre senyor ver Déus e a la Verge madona santa Maria e a
tota la cort celestial, de la gràcia e de la mercè que
m'ha feita, de molts perills que m'ha gitats he escapat, així
de trenta-dues batalles entre mar e terra en què són estat,
e de moltes presons e turments qui en ma persona són estats donats
en les guerres on jo són estat, e per moltes persecucions que
he haudes, així en riquees com en altres maneres, segons que
avant porets entendre en los fets qui en mon temps són estats.
Característiques principals de la crònica:
El patriotisme
Exaltació dels reis del Casal de Barcelona
Elogi de Catalunya i de la llengua catalana
La presència constant de l'autor
Altres moments importants
de la Crònica són:
La
coronació d'Alfons II el Franc d'Aragó
La coronació de Jaume de Sicília
La coronació de Jaume II el Just d'Aragó
Sapiats:
sapigueu.
Isquí: vaig
sortir.
Viu: vaig
veure.
Con fiu: quan vaig
fer.
La Déu mercè:
gràcies a Déu.
Mais: maig.
Pusc: puc.
Que d'àls jo no em vull entremetre:
que en altres (coses) no em vull ficar.
S'és fet:
ha succeït.
|