L'Edat Mitjana afegeix poques coses al coneixement del món que tenien els antics. El mapa de Ptolomeu continua vigent; per tant, es desconeixen encara la part septentrional i els territoris més orientals d'Euràsia, tota l'Àfrica meridional i el continent americà.

Fins al segle XV, que no comencin els grans descobriments provocats, d'una banda, pel desig d'arribar al país de les espècies (l'Índia) i per la recerca d'or i, d'altra, per la curiositat científica i el proselitisme religiós, el comerç -a excepció d'alguns establiments fundats per genovesos i normands a la costa africana- gairebé només es concentra a la costa mediterrània i a l'atlàntica.

Europa

Els segles XIII i XIV l'Europa del nord i de l'oest comença a configurar-se com la coneixem actualment: al nord s'agrupen els estats escandinaus i, a l'oest, les fronteres d' Anglaterra i de França se situen ja, aproximadament, en el mateix lloc que ara. Al centre, Alemanya està dividida en petits estats independents per damunt dels quals els troba la figura de l'emperador.

Els canvis més significatius es produeixen al sud: al sudoest, els regnes de la Península Ibèrica guanyen, progressivament, terreny a l'Islam; al centre, Itàlia es troba fragmentada entre els Estats Pontificis, el regne de Sicília i les ciutats-estat mercantils (Gènova, Pisa i Venècia); i, a l'est, l'Imperi Bizantí, constantment amenaçat durant aquests segles pels pobles asiàtics, caurà definitivament en mans dels turs a mitjans del segle XV.

La Mediterrània

La Mediterrània dels segles XIII-XIV es troba repartida entre tres grans civilitzacions: la cristiana, al nord i a occident; la musulmana, al sud; i la bizantina a l'orient. El desig d'expansió de les principals potències europees per aquest mar crea constants i importants conflictes pel domini de la zona -i de les seves rutes comercials- al llarg d'aquests segles. La Corona d'Aragó, que n'aconseguirà el domini de la part occidental, s'expandirà per tota la costa mediterrània. Això va propiciar una gran expansió del comerç català, sobretot, durant el segle XIII.

Tenen lloc la cinquena (1217-1221) i la sisena (1228-1229) croades. En aquesta darrera Frederic II Barba-roja va ocupar Jerusalem. Lluís IX de França -sant Lluís-, contemporani de Jaume I, en va promoure les dues darreres i va morir l'any 1270 en el setge a Tunis.

La Península Ibèrica

Els regnes cristians

Els primers regnes -Astúries (més tard Lleó), Navarra, Castella i Aragó- i comtats -Catalunya- peninsulars cristians sorgits al nord de la Península Ibèrica per fer front als musulmans, amb el temps havien donat lloc a quatre estats: el regne de Portugal (independitzat del regne de Castella i Lleó l'any 1139), el regne de Castella (resultant de la unió, el 1230, dels regnes de Castella i Lleó), el regne de Navarra, i el regne Aragó (resultant de la unió, l'any 1137, del comtat de Catalunya amb el regne d'aquest mateix nom). D'aquests, els tres amb terres fronteres amb l'Islam, Portugal, Castella i Aragó, són els que estendran els seus dominis a expenses dels territoris almohades.

La frontera amb l'Islam

La batalla de les Naves de Tolosa, lliurada contra els almohades l'any 1212 per Alfons VIII de Castella, Sanç de Navarra i Pere el Catòlic d'Aragó, pare de Jaume I, un any abans de morir, va suposar l'inici d'un gran avanç per als regnes cristians. Així, al llarg del segle XIII Portugal va anar ocupant les terres del sud fins a arribar a tenir la fesonomia que té ara; Castella incorporarà Extremadura, la major part d'Andalusia i Múrcia; i la Corona d'Aragó, València i les Balears.

A finals d'aquest segle els musulmans ocupaven únicament el regne de Granada, que comprenia les províncies de Màlaga, Granada i Almeria.

Societat

El segle XIII: la plenitud de la Baixa Edat Mitjana

Els segles XI i XII havien estat els segles de la recuperació europea. Tot un seguit de transformacions de tipus agrari havien propiciat el desenvolupament demogràfic, polític, social, cultural i religiós del continent. A la vegada, amb l'increment del comerç i de la producció artesanal, havien començat a sorgir les ciutats i, amb elles, la burgesia. Tots aquests canvis arriben al seu punt àlgid en el segle XIII.

Els dos focus de comerç internacional se situen a les ciutats mercantils de la Mediterrània (Barcelona, Gènova i Venècia) i de l'Atlàntic (París, Londres i els Països Baixos). Per tal de poder intercanviar-hi els seus productes, al Bàltic els mercaders germànics van crear la Lliga hanseàtica. Igualment va augmentar el comerç terrestre, que va afavorir les fires com ara la de Xampanya i la de Barcelona.

El poder feudal retrocedeix davant l'absolutisme monàrquic i l'Església crea el Tribunal de la Inquisició per lluitar contra les heretgies.

Amb l'auge de les ciutats, apareixen, d'una banda, les universitats i, d'altra, els ordes mendicants (franciscans i dominics).

Un nou estil, el gòtic, respon a les noves necessitats de la societat pel que va a la construcció d'edificis religiosos (monestirs, catedrals, esglésies,...) i, sobretot, civils (seus de les institucions de govern: ajuntaments, diputacions, palaus,..., d'institucions de caire econòmic i comercial: drassanes, llotges,...) i militars (castells, muralles, torres de guaita,...) Giotto pinta els frescos de l'església d'Asís.

I en el camp de la cultura destaquen les figures de Ramon Llull, Jaume I, Bernat Desclot, Alfons X de Castella, Guillaume de Lorris, Tomàs d'Aquino, Duns Escot o Jean de Meung.

Segle XIV: la crisi de la Baixa Edat Mitjana

Durant el segle XIV Europa entra en un procés de crisi causada per les guerres, les males collites -i conseqüentment, la fam-, les epidèmies -la més important, la de Pesta Negra, que va causar la mort a més d'un terç de la població europea-, i l'estancament comercial.

Esclata la Guerra dels Cent Anys entre França i Anglaterra, i la crisi de l'Església es materialitza en el Cisma d'Occident (1378-1417).

En el camp de la cultura destaquen Dant, Petrarca, Boccaccio, Chaucer, Juan Ruiz, arxiprest d'Hita, Don Juan Manuel, Francesc d'Eiximenis, Ramon Muntaner, Pere III el Cerimoniós i Guillem d'Occam. I comencen a besllumar-se les primeres mostres del que seran l'Humanisme i el Renaixement.

D'altra banda, a Europa es comença a fabricar la pólvora.