|
Tot sovint cal representar el resultat exacte d'un repartiment. L'arrodoniment o l'aproximació pot ser una solució, però no sempre és igualitària. L'ús de les fraccions ens pot ser útil per donar més exactitud a alguns problemes de repartiment.
El repartiment de l'antiquari
- La llegenda que pots veure en el conte següent, s'explica a diverses contrades de formes molt diverses, sempre amb la mateixa idea de fons. Fixa-t'hi.
Un antiquari tenia 5 monedes d'un gran valor. Va decidir repartir-les entre els seus millors amics: Ben i Alí, que li havien fet favors. I els ho va dir.
"A tu, Ben, te'n donaré la meitat, i a Alí, la tercera part".
Però com fer-ho?
Tots dos van marxar cap a casa contents del regal, però no podien aconseguir-lo.
En Ben pensava: "5:2 fa 2 i mig... Me'n donarà 3".
Alí deia:"5:3 fa més d'1 i mig... i -en canvi- Ben només en té 1 i mig... Ell hi surt guanyant".
Cadascun d'ells creia que l'altre no ho acceptaria.
El primer d'ells trobà una solució: "Jo en tinc una de la mateixa col·lecció. La poso junt amb les altres. Ara podem repartir. A mi me'n toquen tres, i per a l'Alí 2. La que he posat, la torno a agafar i ja està!"
|
 |
- Realment, Alí tenia raó?
- Segueix el raonament: "si les monedes es poguessin "partir", a cadascun li tocaria el següent:
Ben 5:2 = 2 + 1/2
Alí 5:3 = 1 + 2/3"
- Et sembla just el resultat?
- Hi ha alguna altra possibilitat de fer-ho sense haver de partir les monedes?
|
