Evolució dels mitjans de comunicació de la informacióó   

Dels grecs al s XIX   

Tornar presentaciķ tema    
  Al segle VI aC   
   
   
Al segle VI aC, una de les societats més avançades del moment, Grècia, va crear sistemes de transmissió de la informació. La caiguda de Troia, per exemple, es va transmetre mitjançant una "línia" de comunicació formada per estacions de senyals lluminosos.
 
  Segle XVII dC
   
Hem de viatjar al segle XVII dC per trobar avenços significatius en els sistemes de transmissió. És al voltant del 1660 quan a Anglaterra es duen a terme proves amb telègrafs òptics amb persones com Robert Hooke al capdavant de les investigacions.
   
  Segle XVIII dC
   

Podem considerar aquest segle com el segle embrió en la millora i difusió dels sistemes de comunicació.

El 1793, Claude Chappe idea el telègraf òptic. Un any més tard, durant la Revolució Francesa, es porta a la pràctica la primera línia amb telègrafs òptics entre París i Lille amb una llargada de més de 200 quilòmetres.

A Catalunya (1795), Francesc Salvà i Campillo presenta els seus treballs a l'Acadèmia de les Ciències de Barcelona amb el títol, La electricidad aplicada a la telegrafía, on es proposa un sistema de transmissió amb telègraf elèctric i es parla per primera vegada a la història d'un sistema de telegrafia sense fils. Un any més tard, es realitzà la primera prova telegràfica.

L'any 1799, gràcies al recolzament per part de l'Acadèmia de Ciències Francesa a les investigacions d'Agustín de Betancourt, se li encarrega la construcció d'una línia telegràfica òptica de Madrid a Cadís.

   
  Segle XIX dC
   

És aquest període el veritable segle d'or de la telecomunicació.

El 1800, Salvà i Campillo presenta a l'Acadèmia de les Ciències de Barcelona un nou treball anomenat Addicción sobre la aplicación del galvanismo a la telegrafia. Quatre anys més tard, el 1804 i com a evolució dels seus treballs, exposa l'aplicació de la pila de Volta a la telegrafia.

A França (1820), André-Marie Ampère suggereix un sistema de transmissió de missatges utilitzant un conductor per a cada lletra i una agulla magnètica per tal de detectar el corrent que circuli.

  Al 1836, Cooke i Wheastone desenvolupen a Anglaterra el sistema telegràfic i un any més tard construeixen una línia telegràfica de prop d'una milla de distància al llarg del ferrocarril de Londres a Birmingham.
   
  Paral·lelament, als Estat Units, Samuel Morse perfeccionava sistemes telegràfics electromagnètics. Vuit anys més tard, el Congrés dels Estats Units autoritza la construcció de la primera línia telegràfica entre Washington i Baltimore amb el sistema de Morse.
 

A mitjan segle XIX, països com Anglaterra, França i Espanya es mostraven capdavanters en la construcció de línies telegràfiques fins i tot algunes d'elles sota el mar. Trobem exemples en la línia Dover-Calais (1851) i les línies Madrid-Irún (1846), Madrid-València (1846) i Madrid-Cadis (1850).

La primera línia telegràfica transatlàntica s'instal·la l'any 1858 tot i que només funcionarà durant tres mesos.

   
 

Alexander Graham Bell registra a Boston (1876) la patent d'un sistema elèctric de transmissió dels sons, el futur telèfon.

Thomas Alva Edison rep l'any 1885 una patent del sistema de telegrafia sense fils i l'any 1892 s'estableix la primera comunicació de veu amb aquest dispositiu.

   
  El segle acaba amb dos aportacions cabdals: A.Popov (1894) fabrica la primera antena, i Guglielmo Marconi (1895) construeix el primer generador d'ones de ràdio.
   
    
 
 
Tornar presentaciķ tema
Tornar inici pāgina