- On va el Comte de l'Orange,
a on va tan de matí?
- Vinc a veure missenyora,
que set anys que no l'he vist.
- La vostra senyora és morta,
que jo l'he vista morir;
tres-centes monges hi havia,
ajudant-la a ben morir.
El dia del seu enterro
sant ofici varen dir;
cremaven més de cent ciris,
que l'altar feien lluir.
En ser l'hora de l'oferta
set atxes vaig oferir;
set atxes i set paneres
per son ànima enriquir.
Cantaven més de cent monjos,
de los més rics monestirs;
ploraven més de cent dames,
les més nobles de per 'qui.
Cent cavallers hi havia,
vestits de seda i setí;
semblava un ofici d'àngels,
dàngels i de serafins.
Les campanes d'aquest poble
tot ho feien retrunyir;
enterraren missenyora
al peu del gran monestir. -
Ell hi corre i no reposa,
ja es al peu del monestir;
ja s'arrenca de l'espasa
i la llosa ha fet obrir.
- Alçat, alçat, missenyora,
que ton marit és aquí.
- Com m'ñaçaré, lo bon comte,
si dreta no em puc tenir?
Com m'alçaré, lo bon comte?
SEt anys ha que jec ací.
Com m'alçaré, lo bon comte?
Tinc el cos a mig podrir.
Casa't, el Comte l'Orange,
i no quedis pas per mi;
i si Déu et dóna filles
poa'ls-hi lo nom de mi.
Que així, quan les anomenis,
et recordaràs de mi:
fes-los-hi dir el parenostre,
al vespre i al de matí.
|
TELEDMUS