El comte acusat

Al palau del rei hi falta un cavall; el rei diu al comte si l'hi ha robat. - Senyor, no ho he fet, ni fet ni pensat. - Ja el posa en presó, pres i ben tancat. no veu sol ni lluna, ni més claredat que per una arquera que hi ha al seu costat. Si l'en van a veure sos nobles companys, i el comte els grillons amaga afrontat. - No els amagueu, comte, no els amagueu pas, hora és de mostrar-los si ja no hi feu tard. - què diran mos fills vent-me engrillonat? què diran els nobles vent-me emmanillat? - gira els ulls al cel i, en baixar lo cap, obrira un fuster que unes forques fa. - Fuster, bon fuster, per qui servira? - Per vós, senyor comte, per vós jo les faig. - Feu-me-les ben altes, queles mies carns llops, guilles ni gossos no puguin menjar. Feu-me-les ben altes, que així me veuran, el rei i la reina des de llur palau. l'anell jo us daré amb un diamant que el jorn demes noces el rei em va dar.- Dalt dle mirador surten a guaitar lo rei i la reina, los prínceps i infants. Ja en digué lo rei: - Afluixa el dogal, afluixa'l, botxí, cuita a despenjà'l! - Com una lleona la reina cridà: - Estira, botxí, estreny el dogal! Si el dogal no hi basta, ja t'hi bastarà mon cinyell de sedes quecent dobles val, el cinyel de noces que el rei me va dar. - Afluixa, botxí, afluixa el dogal.- El botxí respon: - Ja n'és massa tard; lo comte ja és mort, déu l'ha judicat. -