El poder del cant II

Don Francisco se n'estava tancadet a la presó. Quan se mare en rep la nova ja n'hi ve una gran tristor. Ja n'hi compra una guitarra, que té un so consolador, i a la presó ja li porta que la trempi el seu tenor. - Quan l'haureu a to posada cantareu una cançó. - Quina cantaria, mare, quina cantaria, jo? - La que cantava el teu pare a la nit de l'Ascensió. - Don Francisco la cantava amb to enamorador. Els ocells, així que el senten, es paren per sentir el so; les eugues que van per terra s'adormien de tristor; els infants de les bressoles s'adormen amb el seu so; tots els patges de la reina no saben caminar, mo. La reina s'ho escoltava des del més alt mirador. Ja pregunta a n'els seus patges: - Qui és aquest cantador? - Aquest és el Don Francisco que està tancat en presó. - Ja respon així la reina: - Per fill el voldria jo. - Ja responia la infanta: - Per marit, mare, el vull jo. - La reina mana als seus patges que el treguin de la presó. La resposta que els hi feia, que no se'n vol anar, no; que no hi ha més galant vida que estar tancat en presó