Empreses i empresaris
A Sant Feliu de Llobregat, els impulsors del primer brot industrialitzador seran, majoritàriament, empresaris locals d'origen menestral, un bon grup de pagesos de la població i alguns forasters.
Procedents de la Catalunya Nord, els Bertrand il·lustren a la perfecció la manera com un establiment petit, especialitzat en una operació concreta dins del procediment del tèxtil, es converteix en una fàbrica capaç de transformar el cotó brut que compra en producte acabat.
El 1862, els germans Manuel i Joan Miquel aportaren 684.510,30 ptes. per donar vida a l'empresa, la qual va prendre el nom del primer dels germans. El 1865, la societat es va dissoldre i en Manuel es va quedar la fàbrica a canvi de pagar unes 274.000 ptes. al seu germà. Els Bertrand van començar amb un parell de cilindres de pintar i estampar teles de cotó, les quals adquirien a d'altres fabricants. Al cap d'uns anys, quan al davant de I'empresa hi quedava només en Manuel, aquest va decidir instal·lar màquines de filar i va acabar per instal·lar telers que elaboressin els fils de la mateixa fàbrica.
QUADRE 3. EVOLUCIÓ DE LA MAQUINÀRIA DE CAN BERTRAND
DE SANT FELIU DE LLOBREGAT
|
|
fusos
|
telers
|
1875
1900
1918
1923
|
7.000
10.000
11.200
7.010
|
20
300
390
297
|
Les empreses podien canviar molt sovint de nom i, fins i tot, de socis, però l'activitat bàsica es mantenia. Així ho demostra el cas de la fàbrica Solà-Sert, reconstruït, igual que l'anterior, amb fonts notarials. Al desembre de 1893, Adolf Solà Sert i Martí Galtés Llubià es van associar per crear l'empresa Solà Sert i Galtés.
El primer, un propietari de Barcelona, va aportar 100.000 ptes., mentre que el segon, oriünd de Sant Feliu de Llobregat, va entrar a participar amb el camp de la Riera, una porció de terreny situat als afores de la població. Quan no havien transcorregut dos anys d'ençà de la creació, la societat es va dissoldre i la fàbrica va quedar en poder d'A. Solà Sert, a canvi d'una quantitat (20.000 ptes.) pagada a Martí Galtés.
Decidit a donar continuïtat a l'activitat de producció d'estovalles, A. Solà Sert s'associa amb Joan Formosa Crusat per crear l'empresa Solà Sert i Formosa (1895). La sortida d'un soc! i, per tant, de diners en metàl·lic, queda compensada gràcies a les 60.000 ptes., equivalents a la meitat del capital social, aportades pel nou soci. Tampoc aquesta societat no resulta duradora i, el 1901, després de l'abandó de J. Formosa, l'empresa passa completament a mans dels fundadors que havien continuat, amb el nom de Solà Sert.
A mesura que avançava la industrialització, les formes de les empreses canviaven. Durant tot el període que estudiem, es va mantenir el predomini numèric de les empreses petites i mitjanes de tipus familiar. Progressivament, les anònimes van cobrar més força i també van entrar en escena les filials d'empreses multinacionals. La Colònia Sedó, per exemple, va perdre el caràcter familiar per convertir-se en una societat vinculada al món de les finances.
Per la seva part, la Colònia Güell, encara que va conservar el nom original, va passar a ser una societat anònima el 1920. A partir de llavors, va ésser governada per un consell d'administració on coincidien personatges de la gran burgesia industrial catalana, com diversos membres de la família Ferrer i Vidal o els mateixos Güell.
|
|
Teler de roda per obtenir vellutet
Can Bertrand
(Sant Feliu de Llobregat, 1912)
Cases de Can Bertrand
(Sant Feliu de Llobregat)
Treballadores i treballadors
de Can Bertrand
(Sant Feliu de Llobregat, 1887)
Diversos aspectes de la fàbrica Solà-sert (Sant Feliu de Llobregat)
|
