| La industrialització al Baix Llobregat |
 |
|
La industrialització
|
|
Els obrers s'organitzen L'augment del nombre d'indústries i els canvis en les formes de les empreses anaven acompanyats d'un augment en el nombre d'obrers, de canvis en la composició de la mà d'obra i de l'aparició d'organitzacions obreres. Vegem, a títol d'exemple, allò que s'esdevenia en algunes localitats de la comarca: A Molins de Rei, hi predomina la població obrera d'origen local, jove i femenina, i els empresaris forasters; també hi ha, però, immigrants i algun empresari local. Els obrers es van organitzar des de molt aviat, segurament pel fet afavoridor d'estar agrupats en les fàbriques: a la fàbrica del Molí es va formar la secció local de les Tres Classes de Vapor, que era un sindicat del tèxtil de tendència moderada, el qual també es va implantar a Cornellà. Les condicions de la vida obrera a Molins de Rei no estaven exemptes de certa duresa, encara que la majoria d'obrers industrials i llurs famílies poguessin completar els ingressos fent tasques agrícoles. L'extensió de la consciència obrera es va veure dificultada pel paternalisme patronal, que llimava un xic les asprors socials, i també per la divisió de la solidaritat de classe, en aparèixer molt aviat una «aristocràcia obrera». A Sant Feliu de Llobregat, els treballadors són de procedència variada: als de la mateixa localitat s'ha d'afegir els d'altres zones de Catalunya i de fora, sobretot de València. També n'hi havia d'altres parts de l'Estat espanyol i es destaca la presència d'alguns estrangers, en especial francesos i suïssos que, sens dubte, eren tècnics de les fàbriques. Pel que fa a l'edat, gairebé la meitat de la població treballadora arribava als 35 anys. Vegem les característiques dels treballadors de dues empreses que pertanyien a sectors de producció molt diferents, el mateix any de 1936: Solà-Sert i Aluminio Hispano-Suiza. La primera, del sector tèxtil, agrupa un total de 131 treballadors, dels quals 86 són homes i 45 dones. S'observa un predomini masculí i de personal jove. Al capdavant dels llocs de procedència hi figura la demarcació de Barcelona (115), seguida a distància per Tarragona (5) i després d'altres procedències diverses amb 2 o menys treballadors en total. Hem d'assenyalar també dos estrangers, un francès i un austríac. Per la part d'Aluminio Hispano-Suiza, empresa representativa d'un sector industrial característic de la segona revolució industrial com era l'automòbil, es compten 61 treballadors, majoritàriament homes (48) i joves menors de 35 anys. Un grup nombrós procedeix de Tarragona (22), mentre que Barcelona en proporciona 12. Les províncies espanyoles estan representades amb 22 treballadors com a màxim i n'hi ha que no tenen cap representant. Destaca també la presència de mà d'obra estrangera (6 suïssos, 3 alemanys i 1 txec). |
|
|
|
 |
|
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 4 |
|