| El Modernisme al Baix Llobregat |
![]() |
|
Els edificis modernistes
|
|
Com a testimoni del Modernisme a la nostra comarca també cal conèixer altres edificis que se sumen als ja citats i que són importants per la seva vàlua arquitectònica i per tractar-se d'una mostra de l'obra d'arquitectes que no van ser de primera fila dins l'estil modernista. Es tracta de construccions de diferent tipologia segons el seu ús. De l'arquitectura religiosa modernista hem esmentat els casos més rellevants: la cripta de la Colònia Güell i l'església de Cervelló. També hem citat alguns exemples de "Modernisme popular" reflectit en cases familiars i altres habitatges més característics de l'estil. A més dels esmentats, va ser notable la reforma que Marcel·lí Coquillat Llofriu (1864-1924) va fer de la masia de Can Ginestar a Sant Just Desvern. Al llarg del temps es va anar transformant fins que Marcel·lí Coquillat en féu l'última reforma l'any 1904. Aquesta va ser encarregada pel propietari de la casa, Joan Baptista Modolell. En aquest cas la reforma va ser del tot completa perquè de l'antiga casa només en quedà el celler. La nova façana de l'edifici va ser realitzada seguint la tendència goticista pròpia del Modernisme, palesa en la galeria que va ser afegida, en les finestres, i en la capella, també de nova construcció. L'interior de la casa és igualment valuós. Trobem des d'un arrimador fet per la fàbrica Pujol i Bausis d'Esplugues, fins a un vitrall, esgrafiats a la paret i embigats amb decoració. A tota la casa se li va afegir un mur de tancament de línies sinuoses. Entre les construccions de tipologia agrària, cal destacar l'edifici de les Caves Canals i Nubiola a Sant Esteve Sesrovires. Van ser construïdes per Ignasi Mas i Morell l'any 1920 a petició de Josep Canals, propietari dels terrenys. La solució emprada va ser molt original i combinava el maó amb detalls de ceràmica verda decorats amb raïms. També és notable la Granja de la Ricarda al Prat de Llobregat, que va ser construïda per encàrrec de l'industrial Eusebi Bertrand i Serra l'any 1910. Va ser destinada a la producció de llet i en l'actualitat encara conserva de manera intacta l'estructura interior. Es tracta de dues naus amb sostre formant una gran volta. Tot l'espai està recobert amb ceràmica blanca i algun detall decoratiu en verd. Les dues naus estan connectades a l'exterior mitjançant tres torres quadrangulars amb coberta a quatre vessants i baranes amb funció de mirador. Perpendicularment i adossats a la granja hi havia els habitatges dels masovers que destaquen per la seva senzillesa i per tenir esgrafiats que fan referència al món camperol. Un altre edifici característic és la cambra agrària de Sant Boi, de línies senzilles però interessant quant a construcció per la seva volumetria i els ornaments en maó. Pel que fa a la tipologia industrial, a més dels edificis fabrils de la Colònia Güell existiren a la comarca altres fàbriques, dues de les quals van ser especialment destacables: la Societat General d'Aigües de Barcelona i la fàbrica Bagaria, ambdues a Cornellà. La Societat General d'Aigües de Barcelona, inicialment propietat d'una companyia belga, va ser construïda per Josep Amargós i Samaranch vers l'any 1900 com a central productora d'aigua. Tot el recinte de la fàbrica està format per tres naus, la xemeneia, els pous amb les seves torres i un ampli jardí que recorda els europeus i que envolta tot el conjunt. Les naus, fetes completament amb maó, tenen unes cornises esglaonades com a element decoratiu i grans finestrals de vidre i ferro. Estan construïdes damunt una plataforma i s'hi accedeix per grans escalinates. La fàbrica Bagaria, construïda l'any 1920 per Modest Feu i Estrada com a indústria tèxtil, és destacable per la seva construcció a base de voltes de maó amb tirants de ferro que combinen amb la decoració en maó vist tan típica del Modernisme. El conjunt industrial està format per un cos central amb dues naus unides entre si per una zona que constitueix l'entrada a l'edifici i tres naus disposades de forma perimetral al voltant d'aquest cos central, de les quals és destacable la de l'esquerra per la seva estructura amb grans voltes de grandària creixent. Completen el conjunt l'antiga casa del director i algun edifici annex emprat com a magatzem. Com a altre exemple de construcció industrial també és interessant ressaltar la fàbrica Masallera de Sant Boi, construïda per Francesc Berenguer i Bellvehí l'any 1921. Dins el que podríem denominar arquitectura civil modernista cal esmentar, entre els edificis més representatius, l'Ajuntament de Viladecans, el Casino de Sant Andreu de la Barca i la Federació Obrera de Molins de Rei. De l'Ajuntament de Viladecans no es tenen gaires notícies. És possible que l'obra modernista fos el resultat d'una reforma de l'antiga casa Modolell duta a terme per l'arquitecte Josep Azemar i Pont (1862-1914) l'any 1892. El Casino de Sant Andreu de la Barca va ser fet per Salvador Valeri i Pupurull (1873-1954) l'any 1924, amb una línia constructiva senzilla i combinant la pedra i el maó. La Federació Obrera, obra de Cèsar Martinell i Brunet construïda entre els anys 1922-23, es caracteritza per estar feta totalment en maó i tenir poca decoració. És destacable la tribuna que forma arcs i una cúpula parabòlica i que origina un petit balcó semicircular. |
![]() Interior de Can Ginestar (Sant Just Desvern) ![]() ![]() Caves Canals i Nubiola (Sant Esteve de Sesrovires) ![]() ![]() Interior de la Granja de la Ricarda (El Prat de Llobregat) ![]()
![]() Federació Obrera (Molins de Rei) ![]() |
![]() |
![]() |
|
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm.1 |
|