| El Modernisme al Baix Llobregat |
 |
|
Les arts aplicades i les arts decoratives
|
|
Les arts aplicades a l'arquitectura així com els objectes decoratius van tenir un paper molt important en el Modernisme. A causa de l'afany de recuperar els vells oficis s'anà consolidant el coneixement d'aquests i la seva aplicació en l'arquitectura. Sorgiren un seguit d'empreses i de tallers artesans que es dedicaren a la producció dels diversos elements decoratius i arts aplicades, entre les quals van ser destacables la ceràmica, el ferro forjat, el vitrall i el mobiliari. Aquestes empreses posaven a l'abast dels arquitectes una gamma de productes per als acabats dels edificis. Una de les empreses més notables a Catalunya en el sector de la ceràmica fou la fàbrica Pujol i Bausis que estava emplaçada a Esplugues de Llobregat. Les qualitats argiloses de les terres d'Esplugues van permetre l'establiment d'algunes bòbiles i de la fàbrica Pujol i Bausis, que inicià amb la producció de maons i progressivament s'anà especialitzant en la fabricació de rajoles i elements decoratius. El nom d'aquesta fàbrica, fundada l'any 1850, fa honor als seus propietaris Pau Pujol i la seva muller Rita Bausis, que iniciaren aquest negoci familiar que passà de pares a fills. L'empresa va començar a adquirir importància quan Pau Pujol i Bausis, segon fill d'aquests, en prengué la direcció: la fàbrica abandonà la producció de maó i s'especialitzà en la fabricació de rajoles; per això fou anomenada popularment "La Rajoleta". Posteriorment, l'any 1891 Pau Pujol i Vila s'encarregà de l'empresa, que des d'aleshores prengué el nom de Fill de Jaume Pujol i Bausis. Els grans arquitectes de Modernisme van estar molt vinculats amb la fàbrica; moltes vegades ells mateixos feien els dissenys de les rajoles que havien de decorar els seus edificis. La fàbrica tenia un extens catàleg d'arrimadors, els quals eren triats pels arquitectes i propietaris dels habitatges en construcció. Per aquest motiu trobem sovint els mateixos models d'arrimadors escampats per tot Catalunya. Un dels més bonics que trobem a la comarca és el que hi ha a Can Ginestar. Pertany a l'arrimador número 28 del catàleg de l'empresa i va ser projectat probablement per Lluís Domènech i Montaner vers l'any 1901. Aquest model també el trobem a la casa Navàs (Reus), obra del mateix arquitecte. A més de les rajoles, a la fàbrica també es feien motllures, florons, etc. que s'empraven com a elements decoratius a les façanes. Dins el sector de la ceràmica decorativa va destacar l'artista Antoni Serra i Fiter (1869-1932), el qual era un gran coneixedor de la tècnica de la porcellana. El seu interès primordial va ser el d'establir una manufactura pròpia per a poder desenvolupar la seva capacitat creativa realitzant gerros i ceràmica artística. Després d'un primer intent fallit en un taller creat l'any 1904 al Poblenou i de molts anys d'aportar els seus coneixements tècnics a empreses de ceràmica industrial per subsistir econòmicament, va aconseguir iniciar un taller propi l'any 1926, que va reeixir favorablement i que encara avui subsisteix. Va decidir establir-lo a Cornellà de Llobregat en una antiga masia datada el 1654. Tot i que les seves produccions modernistes pertanyen al taller del Poblenou, cal considerar-lo un ceramista arrelat al Baix Llobregat. Pel que fa al ferro forjat, cal destacar que no n'existiren molts tallers a causa de l'elevat preu d'aquest material. El treball de la forja se centrà majoritàriament en les obres dels grans arquitectes. A la comarca tenim un bon exemple en les obres més notables que Jujol construí a Sant Joan Despí, la Torre de la Creu i Can Negre. En el primer edifici són remarcables la reixa d'entrada, les dels balcons i la creu que corona l'edifici amb un delicat i minuciós treball del ferro. A Can Negre és molt original una de les reixes que estava disposada a l'entrada de la finca, feta utilitzant diverses eines del camp. Centrant-nos en el mobiliari, a la comarca trobem exemples interessants en els bancs de la cripta de la Colònia Güell, dissenyats per Gaudí amb una gran capacitat creativa, i també en els mobles de Jujol, dels quals avui es poden veure els bancs de l'església de Sant Joan Despí. L'art del vitrall no està molt representat a la comarca. Els exemples més notables són el vitrall que hi ha a l'entrada de Can Ginestar, que representa motius florals, i els de les finestres de l'església de Sant Joan Despí, realitzats per Jujol. |
  Reixa d'entrada de la Torre de la Creu (Sant Joan Despí)   Banc de la cripta de la Colònia Güell, Antoni Gaudí Cornet |
|
|
 |
|
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm.1 |
|