| El Modernisme al Baix Llobregat |
 |
|
El Modernisme
|
|
L'època del Modernisme se situa al final del segle XIX i al començament del nostre segle, quan ja els efectes de la revolució industrial s'havien deixat sentir arreu d'Europa. Neix en un moment de gran activitat científica i tecnològica que donà lloc a importants avenços i descobriments com ara el ferrocarril, l'electricitat, etc., que transformaren el mode de vida. L'art també experimentà canvis i esdevingué modern i dinàmic d'acord amb l'activisme de l'època. L'arquitectura dels anys anteriors es limitava a imitar els estils del passat (clàssic, gòtic, barroc, etc.) i molt sovint els barrejava en un mateix edifici. El nou art del tombant del segle, anomenat a Catalunya Modernisme, pretenia trencar amb aquestes imitacions i crear un nou estil basat en noves formes, tècniques i materials. A la resta d'Europa aquest estil va rebre diferents noms com Art Nouveau a França, Modern Style a Anglaterra, Jugendstil a Alemanya. Tots ells recullen també aquest sentit de novetat i modernitat. A Catalunya, el Modernisme s'identificà amb el catalanisme polític que s'originà en aquesta època. A causa d' aquest sentit de catalanitat, els arquitectes volgueren crear un estil que fos propi de Catalunya. Recuperaren, per tant, els elements de l'art més representatiu de Catalunya, com era l'art medieval, no imitant-los sinó reinterpretant-los. A aquesta inspiració en el passat hi uniren la idea de modernitat i progressisme. Així en un mateix edifici coexistiren elements del passat amb d'altres moderns. El Modernisme arrelà fortament a Catalunya i no fou únicament un estil artístic sinó que arribà a ser un moviment cultural que es manifestà en l'àmbit literari, musical, de les arts gràfiques, etc. Va ser sustentat per una nova generació de burgesos, fills dels que van fer possible la industrialització del país, que impulsà el creixement industrial i es concentrà sobretot a Barcelona i concretament a la nova zona d'ampliació de la ciutat, finançada per aquests nous rics. Tingué la seva màxima expressió en els habitatges d'aquesta burgesia, que mitjançant el nou estil ostentava la seva riquesa. Així es construïren edificis tan majestuosos com ho són la Pedrera, la casa Batlló, la casa Amatller, la casa Lleó Morera entre d'altres. També es manifestà, però amb menys magnitud, en edificis religiosos com la Sagrada Família, civils com el Palau de la Música i industrials com la fàbrica Casarramona. Un cop l'estil es consolidà a la ciutat i entre les classes burgeses, adquirí una dimensió més popular i s'estengué arreu de Catalunya. A la comarca del Baix Llobregat l'arquitectura es trobà representada en cases senyorials, edificis industrials, religiosos i civils, així com en modestes cases que aplicaren algun element de sensibilitat modernista. |
  Sagrada Família (Barcelona)  |
|
|
 |
|
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm.1 |
|