És el temps de les grans lleis econòmiques i laborals -Plan de Estabilización, Ley de Convenios Colectivos- que permeten el creixement econòmic mitjançant els Planes de Desarrollo, però amb uns grans costos socials. És el moment de l'emigració del camp a la ciutat, a l'interior del país i d'Espanya a Europa. El motor del canvi van ser, aleshores, l'exportació de mà d'obra, el turisme i les inversions estrangeres.

Són els anys en els quals el moviment obrer es desenvolupa, i al costat dels sindicats històrics es crea un nou moviment obrer fort i actiu, que farà front al règim tant des del punt de vista sindical i laboral com polític.

Aquest nou moviment obrer tracta de solucionar els problemes que tenen els treballadors i les treballadores als llocs de treball i vol ser alternativa a la CNS. Són les Comissions Obreres (CCOO), que sorgeixen a Catalunya i a Espanya, com un moviment sociopolític que uneix treballadors i treballadores d'ideologies diferents. Al llarg d'aquests anys el moviment obrer farà costat, també, a una nova oposició política que s'enfronta al règim, demanant llibertats polítiques, sindicals i nacionals.