| El moviment obrer (1939-1978) |
|
|
|
El franquisme
|
|
1975-1978. La transició democràtica Són anys d'una gran conflictivitat social. El moviment obrer, en plena crisi econòmica i laboral, lluita fermament pel lloc de treball i per aconseguir les llibertats. Alhora, enmig d'unes grans contradiccions internes, un sector reformista del règim busca l'evolució d'aquest i s'enfronta en un pols amb l'oposició democràtica, partidària del trencament amb la dictadura. Finalment, l'empenta del moviment obrer, la crisi interna del franquisme i la tensió entre reformistes i partidaris del trencament provoquen la descomposició del règim, que es veu obligat a legalitzar les organitzacions obreres i polítiques. Són convocades eleccions democràtiques el 15 de juny de 1977. Poc després, el 8 de desembre de 1978, és aprovada la Constitució, que és la carta magna que garanteix la democràcia a Espanya, les llibertats i un tipus d'estat descentralitzat: l'estat de les autonomies. |
|
![]() |
![]() |
|
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 4 |
|