El moviment obrer (1939-1978)

El franquisme
 
 
1975-1978. La transició democràtica

Són anys d'una gran conflictivitat social. El moviment obrer, en plena crisi econòmica i laboral, lluita fermament pel lloc de treball i per aconseguir les llibertats. Alhora, enmig d'unes grans contradiccions internes, un sector reformista del règim busca l'evolució d'aquest i s'enfronta en un pols amb l'oposició democràtica, partidària del trencament amb la dictadura.

Finalment, l'empenta del moviment obrer, la crisi interna del franquisme i la tensió entre reformistes i partidaris del trencament provoquen la descomposició del règim, que es veu obligat a legalitzar les organitzacions obreres i polítiques. Són convocades eleccions democràtiques el 15 de juny de 1977. Poc després, el 8 de desembre de 1978, és aprovada la Constitució, que és la carta magna que garanteix la democràcia a Espanya, les llibertats i un tipus d'estat descentralitzat: l'estat de les autonomies.



Pantà d'Oliana


 


Concert de Raimon al Palau
dels Esports (1975)



 


11 de Setembre a Sant Boi de Llobregat (1975)


 

Pàgina següent
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 4