El moviment obrer (1939-1978)

El franquisme
 
 
El Baix Llobregat i el franquisme

En acabar la guerra, el Baix Llobregat, com la resta de Catalunya i d'Espanya, es troba profundament dividit. Hi ha vencedors i vençuts. Al Baix Llobregat, durant la postguerra, les condicions de vida eren molt precàries. L'agricultura reprèn lentament la producció i la indústria es reactiva gràcies a la presència de grans indústries, com ara la SIEMENS a Cornellà, LA SEDA a el Prat, ROCA a Gavà, etc.

La classe obrera pateix les condicions dures de la postguerra, fam i repressió. Els militants de les organitzacions sindicals i dels partits polítics obrers i d'esquerra passen a la clandestinitat. El rebuig al règim és total. La classe mitjana, malgrat les condicions econòmiques de mancançes i de fam, té una altra actitud. En la majoria, passivitat davant del règim i fins i tot acceptació, que no és identificació. El catolicisme i la restauració de valors d'ordre van tenir un gran pes en aquesta actitud d'acceptació.

Un suport més clar al règim es troba en la burgesia, amb una col·laboració ferma des del punt de vista econòmic. Molts dels seus membres varen ocupar llocs directes del poder local als Ajuntaments. No hi ha dubte que el règim tenia un clar contingut de classe. És a finals dels cinquanta i inicis dels seixanta quan el Baix Llobregat, fonamentalment comarca agrícola, s'industrialitza, amb capital de fora de la comarca i, en la majoria dels casos, multinacional. Així comença la instal·lació d'empreses grans i petites que, com una xarxa, cobreixen la comarca.

Alhora és quan, de sobte, apareixen els grans blocs d'emigració a moltes ciutats (Cornellà, el Prat, Sant Boi, Sant Joan Despí, Gavà, Viladecans, etc.). Hi ha un creixement general de la població amb la gent que arriba d'Extremadura, d'Andalusia i d'altres regions de l'Estat i s'insereixen en el món laboral.

Barris sense infraestructures i fàbriques amb condicions de treball dolentes i injustes, són els espais on es desenvolupa un moviment obrer que, a mesura que avança el temps i s'intensifiquen les lluites per les llibertats, es converteix en un referent per Catalunya i la resta de l'estat.

Comença a produir-se un distanciament cada vegada més gran de les classes mitjanes davant el règim. D'altra banda, una nova classe obrera s'enfronta amb gran força al règim; tot i que no hi havia una capitalitat definida, sinó 29 pobles disseminats, el moviment obrer dels anys seixanta i setanta va donar al Baix Llobregat consciència de comarca.



Can Begueria (Cornellà)


 
 


Rambla de Sant Ramon (El Prat)


 
 


Indústries i camps (El Prat)


 

 

Pàgina següent
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 4