Si ens demanem quan i per què es produeix la immigració als anys 50-70, la resposta de les dones i dels homes que van arribar al Baix Llobregat és, en gran mesura, que es deu a un factor econòmic: la fam i la manca de treball. No és l'únic motiu o causa de la immigració, però sens dubte és important. On van, per poder menjar i treballar? Es desplacen a altres regions d'Espanya on troben feina. Tot això és conseqüència de la política econòmica del règim i constitueix una de les darreres onades camp-ciutat, pròpies del desenvolupament capitalista.

Recordem les dades mes significatives. Primer, els anys d'autarquia econòmica. Van ser anys d'un intervencionisme estatal i d'un dirigisme econòmic grans. L'estat actuava com a garant d'uns alts nivells d'acumulació i plusvàlua que la classe dominant exigia. Són anys d'estancament econòmic, sense un projecte d'expansió i sí amb un gran afany d'enriquiment individual.

Però van ser, també, anys de grans mancances, conseqüència de collites dolentes -l'any 45-, i d'aquesta política intervencionista que va generar l'estraperlo, les cartilles de racionament, les cues, la fam, la presó per als i per a les estraperlistes, però, també alhora, la política de protecció a la indústria per a la importació de primeres matèries, que afavoreix l'enriquiment. És el moment cabdal dels fabricants a casa nostra, de les constructores, etc. i és, també, quan la gent a pagès no pot menjar perquè no hi ha feina.