La comarca del Baix Llobregat ha tingut el creixement demogrŕfic més gran de tot Catalunya i potser, també, un dels increments comarcals més forts de tot el territori espanyol. Fins a l'any 1950 l'evolució de la població de la comarca és quasi idčntica a la de la resta de Catalunya, perň des del 1950 fins al 1975 el ritme de creixement és tres vegades superior.

Quan comença el segle XX la població del Baix Llobregat és de 46.191 habitants. L'any 1975 són 462.738.

Durant els anys vint el Baix Llobregat participa de dos tipus de corrents migratoris. Ambdós es produeixen en dos moments cabdals del creixement econňmic a Catalunya i de l'arrelament del capitalisme a casa nostra. D'una banda, el primer corrent és població catalana que es desplaça cap a Barcelona i, de l'altra, alguns municipis de la nostra comarca es comencen a industrializar -Sant Boi, Esparreguera, el Prat, Sant Feliu- i reben un nombre considerable d'immigrants.

El boom demogrŕfic i migratori es produeix als anys 1950-1975. En aquest període la població catalana té les taxes de creixement més altes de la seva histňria, amb un creixement absolut de 2.300.000 habitants. El principal factor d'aquest increment és el moviment migratori. La xifra neta aproximada que donen els estudiosos és d'1.400.000 immigrants a Catalunya.

El Baix Llobregat, de 96.625 habitants l'any 1950, passa a 462.738 habitants l'any 1975. La zona del Delta és la que concentra els creixements més elevats i una de les zones de més industrialització.

En primer lloc, el Baix Llobregat va rebre gent que provenia d'altres comarques catalanes veďnes, que constituďren una població lňgicament ben integrada. Eren tots hereus d'una cultura comuna catalana.