El moviment obrer (1939-1978)

Moviment obrer i popular
 
 
Nou moviment obrer: les Comissions Obreres

Les Comissions Obreres (CCOO), integrades per obrers i obreres de totes les tendències ideològiques i polítiques, inclosos els catòlics i els independents, són el nou sindicalisme que apareix, als anys seixanta i setanta, com a alternativa al desmantellament dels sindicats històrics, UGT i CNT. Volen ser, també, una alternativa a la CNS.

El naixement de CCOO a Espanya se situa entorn de l'any 1958 a Astúries, quan uns miners de La Camocha feren reivindicacions salarials i de condicions de treball. Aquestes reivindicacions foren el motor que va fer estendre les CCOO com una taca d'oli arreu de la geografia espanyola.

Enfront de la clandestinitat total dels sindicats històrics, l'estratègia que caracteritzava les CCOO era l'entrisme, és a dir, la utilització de les vies legals -eleccions, càrrecs, edificis, escoles sindicals, convenis col·lectius, etc.- a fi de connectar amb el major nombre de treballadors i treballadores i organitzar les lluites.

Utilitzaven els convenis per tal d'obtenir les millores econòmiques de forma immediata i augmentar així el grau de consciència dels companys. De mica en mica i progressivament, amplien les reivindicacions econòmiques, sindicals i polítiques i d'aquesta manera s'enforteix el moviment obrer.

En moltes empreses l'entrisme estava tan arrelat que l'organització de CCOO coincidia amb 'oficial (enllaços, jurats, UTT), i des de sota es minava el Sindicat Vertical fins que s'enfonsà, en arribar la transició. Aquest és el testimoni de José M., treballador de l'ELSA: «(…) yo estaba metido hasta las narices, como dirigente obrero. Lo que no concebía era no utilizar la legalidad, porque veía los posibilidades de organizarnos dentro del propio Sindicato Vertical. Incluso hasta el delegado decía: «pero estos tíos, ¿no deberían de irse a la acera de enfrente?», porque cuando íbamos allí, íbamos a hablar precisamente de lo nuestro... íbamos o organizar nuestra propia organización».

Com a altres indrets de la comarca, a la MONTESA, fàbrica de motos entre Esplugues i Cornellà, hi havia una comissió integrada per socialistes, comunistes, catòlics i independents. Aquest grup fou un dels que va engegar el procés de les CCOO al Baix Llobregat. Alhora, el mateix procés es produeix en altres empreses com ara la SIEMENS, PIRELLI, ROCKWELL CERDANS, ROCA, SOLER ALMIRALL, etc.

No és casual, per tant, que els treballadors de la comarca participin en la formació de les CCOO a Catalunya. L'església de Sant Miquel a Cornellà fou l'escenari de la primera reunió preparatòria de l'acte fundacional de CCOO, que se celebraria, posteriorment, el 20 de novembre de 1964, a la parròquia de Sant Medir, al barri de Sants, a Barcelona.

La implantació ferma de CCOO a la comarca fou als anys setanta. Hi va jugar un paper molt important Bandera Roja mitjançant Sectors de Comissions Obreres i Comissions de barris i fàbriques que varen fer, en gran mesura, de nexe amb la població.



L'Associació de Veïns de les Planes lluita per millorar els serveis
(Sant Joan Despí)



 
 


Marcelino Camacho,
líder de CCOO



 

 

Pàgina següent
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 4