| El temps del romànic al Baix Llobregat |
 |
|
L'expansió del romànic a Catalunya
|
|
L'expansió del romànic coincideix amb la de del feudalisme, sistema economicojurídic i de relacions socials que configurà tot l'occident europeu a partir del segle XI i que consistí, de fet, en la fragmentació en petits estats i comtats de les terres que havien configurat l'Imperi Carolingi*. El desenvolupament del romànic coincideix també amb l'eclosió de les llengües romàniques (formades a partir del llatí en els segles precedents), amb el ressorgiment de la consciència de nació (recordem que l'abat Oliba* parla de pàtria), i, a Catalunya, amb la progressiva consolidació com a sobirans dels comtes de Barcelona. Els dos períodes o estils que es diferencien dins el romànic, el primer romànic o romànic llombard (s. XI) i el segon romànic o romànic ple (s. XII), coincideixen a Catalunya amb dues àmplies zones o regions històriques. La Catalunya Vella és el país del segle XI, allà on havien arribat els comtes catalans en la seva lluita contra l'lslam. I la Catalunya Nova, les terres de Lleida, el camp de Tarragona i Tortosa, és el país conquerit al segle XII, amb el qual quedarà configurat definitivament el territori. El romànic a Catalunya es prolongà fins al segle XIII, és a dir, que encara era aquest l'art vigent quan Jaume I conquerí Mallorca (1229) i València (1239). Va ser durant la segona meitat del segle XIII que d'una manera progressiva s'introduïren a Catalunya les formes i l'esperit del nou estil, el gòtic, que progressivament prendrà el relleu al romànic.
|
|
|
|
 |
|
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 2 |
|