| El temps del romànic al Baix Llobregat |
 |
|
La formació del país
|
|
Catalunya havia estat envaïda devers el 716 per les tropes musulmanes, que la sotmeteren a domini i prosseguiren la seva expansió cap al nord fins que foren derrotades a Poitiers el 732 per les tropes de Carles Martell*. Carlemany*, que havia construït un vast imperi europeu, l'imperi carolingi*, volgué interposar entre aquest i l'lslam una frontera, una marca de protecció, que va ser la Marca Hispànica o futura Catalunya. Les etapes de l'establiment d'aquesta marca són el 785 (lliurament de la ciutat de Girona als francs*) i el 801, quan Lluís el Piadós, fill de Carlemany, conquerí la ciutat de Barcelona i, amb ella, les terres immediates fins al Llobregat. És en aquest moment que el curs baix del Llobregat es converteix en frontera meridional de l'imperi, la marca* entre cristians i sarraïns. A la primeria del segle X, el 904, són documentats els primers establiments cristians a l'altra riba del riu, al castell de Cervelló. Molt probablement poc abans també devien haver-se conquerit els altres castells importants que hi hagué, el d'Eramprunyà (Gavà) i el de Castellví de Rosanes, així com el pont de Martorell. Molts dels pagesos que colonitzaren aquestes terres ho feren per mitjà de l'aprisió*. Els primers comtes catalans, des de Guifré el Pilós* (878-897), havien iniciat la marxa cap a la sobirania, però seran els grans comtes de Barcelona, com Ramon Berenguer I (1035-1076), el Vell, o Ramon Berenguer III (1093-1131), el Gran, els que aconduiran el país a la seva plenitud, paral·lelament al desenvolupament de l'art romànic. La majoria de comtats* s'havien anat incorporant a la sobirania dels comtes de Barcelona (excepte els de Pallars i Empúries, que ho feren molt més tard), és a dir, que el mosaic de comtats en què Catalunya era dividida s'unificà en un sol estat, regit per aquests comtes. Amb Ramon Berenguer IV (1113-1162), conqueridor de Tortosa (1148) i de Lleida (1149), s'assolirà l'acompliment de la definitiva configuració territorial de Catalunya, tal com la coneixem avui, i ensems s'assolirà la unió amb Aragó, pel matrimoni d'aquest comte (1137) amb la reina Peronella. Llur fill, Alfons el Cast (1162-1196), serà el primer comte de Barcelona que durà, a més d'aquest títol sobirà, el de rei d'Aragó. El Feudalisme El desenvolupament i l'expansió de l'art romànic coincideix amb l'extensió del feudalisme a totes les capes de la societat. El feudalisme és un sistema econòmico-social que es caracteritza per la desintegració de l'autoritat del poder públic, és a dir, per l'apropiació privada dels antics càrrecs i funcions públiques i la seva conversió en hereditaris. Catalunya fou un principat feudal, i el seu príncep, el comte de Barcelona. A ell estaven sotmesos molts nobles i barons, en alguns casos tan poderosos que àdhuc s'arribaren a rebel·lar contra l'autoritat del sobirà. En el feudalisme els homes estaven lligats els uns als altres per vincles de vassallatge* i fidelitat*, i la unitat que segellava els pactes era el feu*, l'objecte del qual consistia generalment en l'usdefruit* d'una terra o d'un castell, però també d'una funció pública o d'unes rendes. Per contraposició al feu, l'alou* era un domini lliure de tota prestació. En el feudalisme, els pagesos, sotmesos a servitud*, eren adscrits a la terra, que no podien abandonar sense pagar una redempció o remença* al senyor. Va ser durant el feudalisme que els antics castells que s'havien erigit apressadament en el moment de la reconquesta del país a l'lslam van ser reconstruïts. Els més estratègics assoliran aviat una importància remarcable i en sortiran llinatges que en prendran el nom, com els Cervelló i els Castellví, que gràcies a la lluita contra els sarraïns i la reconquesta de la Catalunya Nova* esdevindran senyors de grans dominis i molt influents políticament. |
|
|
|
 |
|
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 2 |
|