| El temps del romànic al Baix Llobregat |
 |
|
L'art romànic
|
|
El primer romànic o romànic llombard L'arquitectura del primer romànic es caracteritza externament per les arcuacions llombardes que compassen i ritmen els seus murs, separades per fins contraforts anomenats lesenes*. Aquesta ornamentació té els seus orígens en l'arquitectura romana del Baix Imperi, que es pot trobar encara en ciutats tan allunyades com Trèveris, a la frontera del Rin, o Milà, a la Llombardia, regió de la qual partiren els picapedrers llombards* que s'expandiren després per tota l'Europa mediterrània. Una de les aportacions de Catalunya a aquest primer romànic o romànic meridional fou l'ús extensiu i sistemàtic de la volta pètria, que ja s'havia introduït en l'arquitectura preromànica. El primer romànic, fora d'alguns casos especialment monumentals que constitueixen un grup propi, diferent del llombard (monestir de Sant Pere de Rodes, catedral de Barcelona), es caracteritza, a més, per l'absència d'escultura monumental, és a dir que els seus interiors són llisos i austers, com a Santa Maria de Castelldefels. L'arquitectura hi apareix amb tota la seva puresa, com a Sant Vicenç de Cardona o a Sant Ponç de Corbera. Aquesta arquitectura del primer romànic, àmpliament desplegada arreu de Catalunya, és, dins el romànic, la que predomina al Baix Llobregat. El fenomen té la seva explicació històrica en el fet que el segle XI va ser ací un període d'expansió i de gran vitalitat econòmica i política: es reconstruïren les principals esglésies (Santa Maria de Cervelló, Santa Eulàlia de Madrona o de Puigmadrona) i se'n bastiren de noves, com la del monestir de Sant Ponç de Corbera. La capella del castell de Sant Pere Sacama (Olesa de Montserrat), la de Sant Pere del castell de Voltrera, la capella de Sant Jaume, al peu del castell de Castellví de Rosanes, les restes de la primitiva església de Santa Coloma de Cervelló, l'antiga parròquia de Santa Eulàlia de Madrona (avui La Salut del Papiol), la capella de Sant Joan de la Palma de Cervelló, l'església del monestir benedictí de Sant Ponç de Corbera, la capella de Sant Cristòfol de Corbera, l'absis lateral de Sant Quintí de Castellbisbal (el principal fou reconstruït al s. XII), el campanar de Sant Climent de Llobregat, en curs de construcció el 1058, Santa Maria de Cervelló (que era l'antiga parròquia de Sant Esteve), Santa Eulàlia de Provençana, l'absis descobert per excavació (i sepultat de nou) de Santa Maria de Bellvitge, Sant Pere d'Abrera i Santa Maria de Castelldefels són edificis del primer art romànic, que responen a les característiques descrites més amunt. De tots ells, especialment remarcables són les esglésies de Sant Ponç de Corbera, que degué ser construïda entre el 1040 i el 1070 i tot seguit realitzades les seves pintures, de les quals ens han pervingut tan pocs vestigis, i Santa Maria de Cervelló, en el darrer terç del segle XI, una mica més tardana però de la mateixa escola, construïda molt probablement pels mateixos operaris, pel mateix taller, que edificaren Sant Ponç. Totes dues construccions, erigides dins els termes del castell de Cervelló, l'una com a parròquia (Santa Maria, antigament Sant Esteve) i l'altre com a possible panteó familiar (Sant Ponç), devien ser sufragades pels senyors de Cervelló. Sant Ponç, una mica més antiga, és comparable a les millors construccions del primer romànic. A part l'edifici més egregi que ens ha pervingut d'aquest estil, Sant Vicenç de Cardona, Sant Ponç és comparable a d'altres notables esglésies bastides aleshores, com Sant Jaume de Frontanyà. Més harmònica constructivament que Sant Jaume, Sant Ponç té planta de creu llatina, amb nau única, coberta amb volta de canó, i transsepte*, amb volta de canó transversal a la de la nau, al qual s'obren tres absis semicirculars a llevant. Al creuer* s'aixeca un cimbori cobert amb semicúpula sobre trompes*, que exteriorment adopta curiosament forma quadrada, sense arcuacions. Contràriament, els altres murs del temple s'ornamenten exteriorment amb arcuacions compassades a ritmes parells per lesenes*, menys els absis que tenen grans arcuacions simples, fet força inusual però amb paral·lels en algunes esglésies llombardes. Santa Maria de Cervelló té una sola nau, amb un absis semicircular a llevant, a l'interior del qual s'obren diverses fornícules semicirculars, com a Sant Jaume de Frontanyà. La cúpula, també sobre trompes, és extraordinàriament alta, i s'ha dit que a banda i banda del creuer hi devia haver en origen uns absis disposats en creu que amb les seves empentes contrarestessin les del pes de la cúpula. Al seu lloc, avui hi ha unes capelles tardanes, del segle XVI. L'església s'ha de restaurar. Qualsevol de les altres esglésies citades podria esmentar-se a continuació. Els tres absis trevolats de Sant Pere d'Abrera, que ens il·lustren d'aquesta altra estructura del romànic, o les petites capelles de Sant Jaume, al peu del castell de Castellví de Rosanes, o de Sant Joan de l'Erm, a la Palma de Cervelló. Una menció a part mereix el magnífic campanar de Sant Climent, l'únic campanar romànic conservat sencer a la comarca (la seva part superior correspon ja a un romànic del segle XII). D'un altre, el de Santa Coloma, se'n conserva la part inferior, que s'aixeca sobre el tram que precedeix l'absidiol romànic, com a Sant Vicenç de Ladernet, comparació que ens serveix per a la datació del de Santa Coloma, entre el 1040 i el 1050. Sabem que n'hi havia d'altres, a Torrelles de Llobregat i a Sant Esteve Sesrovires, però no s'han conservat.
|
|
|
|
 |
|
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 2 |
|