| El temps del romànic al Baix Llobregat |
 |
|
L'art romànic
|
|
El segon romànic S'ha dit que allò més notable que aporta el segon romànic, també dit romànic ple o romànic internacional, és, juntament amb l'ús de carreus bellament tallats, la incorporació de l'escultura monumental, com a Sant Joan de les Abadesses, Sant Pere de Besalú o Sant Pere de Galligants. En aquest segon romànic, però, també hi apareixen noves formulacions arquitectòniques i és en aquest segon sentit que el Baix Llobregat pot fer, també, alguna aportació, puix que pel que fa a la incorporació d'escultura monumental, havent estat la majoria de les esglésies edificades en els anys immediats del segle anterior, es limità a la modesta renovació d'algun portal, com el de Sant Pere d'Abrera o el de Sant Pere Sacama (Olesa de Montserrat). En el segon romànic els plans i alçats de les esglésies es compliquen i en sorgeixen de nous. És ací precisament on hi haurà la major novetat en l'arquitectura baix-llobregatina: en l'adopció d'un model arquitectònic que posteriorment s'expandirà a terres de la Catalunya Nova i que, portat al seu darrer extrem, prefigura en certa manera alguns models del gòtic català. Ens referim a l'església del monestir benedictí de Sant Genís de Rocafort, a Martorell, d'una nau, coberta amb volta lleument apuntada, amb arcosolis* laterals a manera de capelles. El model arquitectònic d'aquesta església, construïda de nova planta probablement com a panteó dels Castellví, s'exportarà al cap de molt poc temps a la parròquia del monestir, l'església de Santa Margarida. Però l'edifici més reeixit és el primer: Sant Genís. A Santa Margarida el fet que l'església nova, del XII, es bastís a sobre d'unes parets antigues (les de l'església paleocristiana) condicionà força l'estructura, menys harmoniosa, però amb una façana remarcable, amb bells carreus molt ben disposats. Una i altra església foren construïdes pels Castellví, senyors de la baronia de Castellví de Rosanes, que feren reedificar, també, el pont de Martorell el 1143. Si a part d'aquestes, al Baix Llobregat no hi ha altres grans esglésies construïdes aleshores, això s'explica per diverses raons que tenen un denominador comú: la comarca deixà de ser uns dels motors de l'expansió catalana: hom havia allunyat definitivament la frontera i les terres amb franquesa* de la Catalunya Nova acollien els pagesos fugitius de les lluites feudals, que proliferaven ací; no hi havia gran necessitat de bastir nous edificis perquè els que hi havia eren relativament nous, etc. Però, amb tot i això, podem esmentar d'altres exemples d'arquitectura d'aquest segon romànic aixecat en terres baix-llobregatines: l'antiga parròquia de Sant Miquel d'Eramprunyà, edificada vers el 1141 dalt el recinte jussà del castell, a la qual manquen les arquivoltes del portal, espoliat d'antic. Santa Maria del Puig, a Esparreguera tal i com ens ha pervingut és, també, una reconstrucció del segle XII, aprofitant unes parets anteriors. El pis alt del campanar de Sant Climent, que mostra un bell aparellat i unes belles finestres, és també del segle XII; la reconstrucció de la capella de Sant Quintí, a la vila del seu nom que pertanyia al bisbe de Barcelona, amb un absis sense arcuacions i una volta apuntada; les capelles de Bruguers Vell, del castell de Cervelló (construïdes dalt el recinte jussà del castell, sota l'alta torre del sobirà), Sant Martí de Corbera. Del segle XIII, pertanyents encara a aquest segon art romànic, són l'església del monestir cistercenc de Valldonzella, edificada entre 1226 i 1237, amb planta rectangular, sense absis destacat en planta; la de Santa Maria de Bruguers, al peu del castell d'Eramprunyà, reconstruïda en la part de ponent al segle XVI, i la de Sant Joan de l'Hospital, edificada amb posterioritat al 1205 i reconstruïda en la part que dóna al carrer en època gòtica. L'absis molt ample i sense arcuacions de Sant Pere de Romaní fou bastit aleshores, en el segle XII, bé que la nau sigui molt més antiga.
|
|
|
|
 |
|
Col·lecció Descobrim el Baix Llobregat, núm. 2 |
|