|
Una de les coses que costa d'entendre de l'art romànic és per què els edificis eren construïts en indrets tan alts i encimbellats, i tan allunyats dels pobles actuals. Tampoc no es comprèn que només trobem esglésies o castells i que siguin construccions tan petites i fetes de pedra. A veure si després de llegir aquest text pots explicar per què fou així...
Al darrer terç del segle IX, l'expansió demogràfica de les famílies que s'havien refugiat al Pirineu era un fet. La difusió del molí hidràulic i les millores dels arreus dels animals estalviaven mà d'obra i feien més rendible l'explotació familiar de la terra, tot incrementant la producció. Els esclaus rurals foren alliberats i se'ls va permetre la mobilitat per poder colonitzar noves terres. Coincidint amb la investidura dels comtats de Girona i Barcelona (878) a favor de Guifré el Pelós, comencen a baixar cap a les valls (del Llobregat) i a les planes de la Catalunya central, per ocupar (aprisió*) terres ermes. Calia repoblar per fer front als atacs del sarraïns.
Segons les primeres cartes de poblament i franqueses, les noves comunitats rurals no es relacionaven per vincles de sang, de servitud o de dependència sinó de solidaritat entre famílies pel veïnatge. Així, s'acordà l'ús comunal de les pastures i el bosc, la realització d'obres de defensa, la construcció de l'església parroquial.
En alguns llocs es van agrupar pagesos amb vocació religiosa per artigar la terra i viure plegats, sota l'obediència de l'abat que feia d'abat del grup colonitzador. Seran les primeres comunitats monàstiques. Construïdes les dependències monàstiques, el monarca els atorgava sovint la immunitat, per la qual cosa el domini territorial del monestir esdevenia una senyoria i l'abat rebia drets jurisdiccionals sobre els seus habitants. Així s'explica que molts més pagesos s'instal·lessin al costat dels monestirs, ja que rebien protecció i alhora garantien amb el seu treball el pagament de tributs.
Entre els anys 900 i 935, els fills de Guifré el Pelós continuaren la tasca repobladora. Està documentat que el 904 es construeix a la riba sud del Llobregat el castell de Cervelló. La repoblació anava acompanyada de la construcció d'esglésies parroquials. Els bisbes ajudaven a la repoblació i feien el cens dels masos i vil·les que quedaven sotmesos a la seva jurisdicció per tal de controlar els tributs que els pertocaven.
Els esforços dels pagesos, els comtes i els bisbes van fer créixer una xarxa de pobles, castells i parròquies que varen permetre repoblar els indrets més insospitats.
|
|
