“Bons habitants de Catalunya, poble actiu, industriós y esforsat, à vosaltres me dirigesch. La confiansa de mon august Soberà me ha posat al cap de est Exèrcit; me envia envers vosaltres: vos porto lo consol, la paraula de pau, y la esperansa segura de un temps mes ditxos: dependeix de vosaltres experimentar quant àntes sos efectes.

Una part de esta hermosa Provincia sufreix encara los horrors espantosos de la guerra (…): propietats cremadas, altres abandonadas, los camps sens cultivar; los prats sens bestiars; los temples sens Sacerdots; habitants perseguits en totas parts per la miseria; Orfans que buscan un Pare; Mullers que han perdut à sos Marits; Mares que també ploran à sos Fills; Pobres quels falta lo sustento que treyan de las Iglesias (…)

Poble Català, reflexiona sobre estas calamitats que te oprimeixen (…): encara es temps, entregueu vostras armas, retirauvos à vostras casas: dediqueuvos ab tota seguritat à vostras acostumadas feynas (…). Desprecieu las perfidas insinuacions dels amotinadors: ells se aprofitan de vostra sensilles per enganyarvos, y despullarvos de vostra fortuna. Catalans, obriu los ulls! A que han parat las suas promesas? Los caps de la insurrecció han pogut salvar Gerona? (…)

Catalans! Animat del desitg de fer cessar lo assot terrible y destruidor  que desola estas comarcas, jo comensaré exterminant los bandolers que las inficionan; mantindré lo bon ordre en lo Exèrcit, y la mes rigurosa disciplina entre los Soldats; la mes lleugera falta de ella serà promptament reprimida (…)

Posias tot pues en son ordre, y ben prompte los brassos y bestiars seran restituits à la agricultura (…). Catalans, experimentareu milloras notables en vostra administració; la industria pendrà nou vigor (…) Lo Venerable Prelat de Gerona coneix mas bonas intencions relativas à la Iglesia; sap que vull fer respectar nostra Santa Religió (…)

Catalans, confieu en mas paraulas; no tracto de enganyarvos: vull clemencia y no castich. ¿Encara no se ha derramat prou sanch? (…) Pero dech anyadir, à pesar meu, que si contra la mia esperansa persistiu en vostres temeraris projectes de fer resistencia, novas desgracias afligiran est pais (…).

En mon Quartel-General de Gerona, à 23 de maig de 1810. Lo Mariscal del Imperi, Duch de Tarento, MacDonald”.

(Proclama del Mariscal MacDonald als catalans el 23 de maig de 1810. Citada a: CAHNER, Max: Literatura de la Revolució i la Contrarevolució(1789-1849). Vol. II (1). Barcelona, Curial,  2002, p. 315)