Entenem per la Guerra del Francès (1808-1814) la concreció al Principat de Catalunya d’un episodi inserit en un marc internacional –les guerres napoleòniques- del que se’n deriva un front local amb l’ocupació francesa de l’estat espanyol –episodi conegut per la historiografia com a la Guerra de la Independència.

La Guerra del Francès constitueix un episodi clau de la Catalunya contemporània que obre la porta de la contemporaneïtat i representa un revulsiu per a un sistema polític reaccionari i per a una societat essencialment ancorada en l’Antic Règim. La denominació de la Guerra del Francès, originada en el context de l’època, ha estat avalada progressivament per la historiografia catalana. Al llarg del conflicte, Catalunya va esdevenir un espai bèl·lic amb personalitat pròpia, degut a certes característiques particulars de l’evolució històrica del país, tant pel que fa a la mobilització militar i l’organització de la defensa, com pel que fa a l’organització política i administrativa dels ocupants, com també pel que respecta al discurs polític de certes personalitats, com Antoni de Capmany, que entronca amb la tradició parlamentària catalana d’abans de la desfeta del 1714. La guerra no representa tan sols un conflicte bèl·lic, sinó que es tracta d’un fet crucial i de gran complexitat, en un moment històric on convergeixen les edats moderna i contemporània i que, un segle després de la Guerra de Successió, planteja de nou els desajustaments polítics, socials i econòmics dins l’estat.

La commemoració del bicentenari de la Guerra del Francès ha despertat un interès en l’episodi que, per al professorat de secundària, pot tenir una utilitat formativa per tal d’actualitzar i aprofundir en el coneixement d’un període que admet una lectura plural i renovada i per incorporar metodologies actives de la didàctica de la història, com la recerca amb fonts d’arxiu. Els discursos historiogràfics basats en l’heroisme del resistent davant de l’invasor, sovint obliden que la monarquia espanyola de l’època era anacrònica i reaccionària o la pluralitat d’un col·lectiu que es coneix sota la denominació genèrica dels afrancesats. Davant d’un relat homogeneïtzador, aquests materials permeten visualitzar la personalitat dels fets, no només a Catalunya, sinó a molts altres indrets i situacions d’arreu de l’estat espanyol.

El currículum fruit de la nova llei d’educació (LOE) incorpora, en el cas de l’educació obligatòria, una manera de treballar orientada cap a la consecució de les anomenades competències bàsiques, que s’assimilen a les que van ser definides per la Unió Europea com a “competències clau per a l’aprenentatge al llarg de la vida” (2004). L’ordenació curricular establerta pel Departament d’Educació estableix, també, en el cas del batxillerat, una sèrie de competències generals. Enfocar el currículum per competències implica un canvi en la manera de treballar del professorat i en la manera com aprenen els alumnes. El procés d’aprenentatge ha de guiar-se per la noció de l’adquisició d’aquelles habilitats que fan competents els alumnes per esdevenir persones capaces d’interpretar críticament el món que els envolta i intervenir-hi activament. El plantejament dels aprenentatges per competències guia, doncs, la tasca del professorat per tal d’identificar els continguts, metodologies de treball i criteris d’avaluació que tenen caràcter general per a tot l’alumnat i que ajuden a l’assoliment d’aquestes competències.

Les activitats que se centren en l’aprenentatge d’una metodologia basada en la investigació històrica poden ser una via per a treballar el currículum de les ciències socials per competències, tant a l’educació secundària obligatòria com al batxillerat, perquè integren una sèrie d’elements que permeten l’adquisició d’eines metodològiques i intel·lectuals que fan possible un aprenentatge comprensiu i d’utilitat per aprendre més.

Aquests materials tenen una relació directa amb matèries curriculars concretes, especialment les Ciències Socials de l’ESO i la Història del batxillerat, però també poden ser d’utilitat en altres espais curriculars transversals, com els projectes de recerca de 4rt d’ESO o el treball de recerca de batxillerat.

En aquest apartat, el professorat disposa dels objectius didàctics de la proposta, dels continguts curriculars i de les competències que es treballen, d’una guia didàctica per a utilitzar els materials i d’unes recomanacions per treballar amb fonts d’arxiu.