| Com treballar amb fonts d’arxiu a l’aula | |||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||
|
Presentació
Com localitzar els documents d'arxiu? La visita a l’arxiu Disseny de l'activitat Instruments 1. Presentació Els documents d’arxiu, com a font primària, es troben a la base del treball que realitzen els investigadors. La creació del laboratori d’història a l’aula, amb la utilització de fonts primàries, permet reconstruir la metodologia de recerca històrica i es planteja com una estratègia que pot contribuir a l’assoliment dels objectius curriculars relacionats amb l’assoliment de competències. Els documents d’arxiu, tractats com a font primària i no només com il·lustració d’un discurs elaborat, permeten aprofundir en el coneixement del passat des d’una perspectiva àmplia i superar així els estereotips i la simplificació a què sovint es redueix l’explicació del passat en la història acadèmica tradicional. Els documents ens apropen les veus de tots aquells homes i dones que no han estat presents en aquella història oficial i també de les seves activitats i formes de vida. Interrogar els documents, analitzar-los i contrastar-los, permet aplicar, relacionar i integrar el conjunt de coneixements que l’alumne ha anat aprenent al llarg de la seva etapa educativa, i assolir, així, un ampli conjunt de competències que faciliten el desenvolupament d’una mentalitat crítica i constructiva. Actualment, molts dels arxius del nostre país faciliten la utilització dels documents en el context educatiu i contribueixen a la creació del laboratori d’història a l’aula. En general però, l’alumnat desconeix les funcions i serveis que ofereixen els arxius, així com la tipologia de documents que conserva i els instruments de què disposa per facilitar la consulta. La visita a un arxiu es presenta com el primer pas per iniciar el treball amb fonts documentals a l’aula. De la mateixa manera que ensenyem els i les alumnes a cercar informació en una biblioteca o que els acompanyem a un museu, cal que els obrim les portes dels arxius, institucions que conserven el nostre patrimoni documental. Una primera orientació que pot ajudar a preparar la visita la trobareu a l’apartat Què és un Arxiu. Actualment molts arxius faciliten la localització dels documents a través d’aplicatius informàtics accessibles des de la xarxa. Algunes vegades s’inclou també la imatge digitalitzada del document. Consulta telemàtica En la consulta telemàtica de documents ens trobem, generalment, amb dos sistemes de cerca: la cerca senzilla i la cerca avançada. o La cerca senzilla té l’avantatge de permetre buscar –sovint amb vocabularis lliures- sense conèixer l’estructura del fons documental. Per exemple, buscant pel nom d’un personatge en el camp títol, ens sortiran documents relacionats amb el personatge, però cal tenir en compte que poden haver molts altres documents relacionats amb ell que no sortiran en aquesta cerca si el seu nom no apareix en el títol. o La cerca avançada, actua tenint en compte l’organització del fons i, per tant, sol donar millor resultat, però cal conèixer bé les funcions de la institució i l’organització dels documents. Mentre que la primera sol actuar mitjançant vocabularis lliures, la segona ho fa sobre els instruments de descripció. PORTAL D’ARXIUS ESTATALS -Ministeri de Cultura. Consulta presencial Permet el contacte amb el document original i ofereix un gran volum de documents que no es troben en la xarxa. La primera qüestió a tenir en compte és que els documents es conserven organitzats per fons documentals, no per temes o per altres criteris. Obrir un fons documental és com obrir l’armari on aquella família, persona o institució guardava els seus documents, això vol dir que els documents estaran organitzats seguint la lògica de les funcions que exercia. Per exemple, el fons de Francesc Macià tindrà uns apartats corresponents a la documentació relacionada amb la seva activitat més personal i altres relacionats amb la seva activitat política; el fons d’una empresa tindrà un apartat dedicat a la comptabilitat, un altre a la gestió del personal, un altre relacionat amb la producció,etc. Per tant, quan cerquem documents el primer que hem de pensar és: qui podria haver tingut aquests documents? Si és una institució haurem de buscar en el fons documental d’aquella institució, si és una persona, una família o una empresa, doncs ho haurem de buscar entre els documents dels seus fons. En relació amb la Guerra del Francès, qui podria haver tingut documents que ens interessin?
Abans d’iniciar el treball amb documents a l’aula, es recomana una visita del grup classe a l’arxiu, per tal de tractar els següents continguts:
(Pot incloure alguna petita pràctica de cerca de documents i sol·licitud de consulta) Prèviament a la visita, el professor/a pot acordar amb l’arxiver/a:
Una vegada iniciada l’activitat a l’aula, el professorat podrà acordar amb l’arxiu altres detalls com:
Alguns arxius disposen de materials didàctics i organitzen tallers amb continguts diversos que van des de la metodologia de recerca al tractament d’un tema, prenent com a base els documents. La riquesa del patrimoni documental que conserven els arxius els converteix en un recurs didàctic de gran valor. La coordinació amb els i les responsables de l’arxiu facilitarà la tasca i en garantirà un bon resultat. Algunes experiències de col·laboració entre el professorat i l’arxiu han portat a elaborar línies de recerca sobre un tema, una època i, especialment, sobre la història local, que són seguides per l’alumnat d’alguns centres educatius. La recerca seguida per l’alumnat es dóna a conèixer a la ciutadania a partir de la presentació de conferències, edició d’articles en revistes locals i fins i tot la instal·lació d’exposicions elaborades per l’alumnat de secundària i adreçades als nens i nenes de primària. L’establiment d’aquestes línies de recerca que impliquen l’escola (un o més nivells educatius) i les institucions culturals (arxius, biblioteques, museus, centres d’estudis locals, etc.), més enllà de l’aprenentatge d’un tema històric, dóna un sentit social a la tasca que realitza l’alumne i l’implica en la seva societat, al mateix temps que, indubtablement, aprèn a cercar i elaborar la informació a partir de diferents recursos i fonts i, per tant, a formar el seu propi coneixement. La selecció de documents pot facilitar el desenvolupament d’un taller que combini els aspectes metodològics amb els de contingut temàtic i es pot inserir en la programació d’una matèria, al principi com element de motivació o de conclusió d’un tema i, més endavant, com a procés que porti a una recerca basada en una selecció més ampla de fonts. a) Plantejament didàcticEs proposa iniciar treball cooperatiu: Tota recerca implica sempre el reconeixement d’allò que altres han investigat anteriorment, ni que sigui per a posar-ho en qüestió. Implica, a més, el fet de donar-ne a conèixer els resultats obtinguts a la comunitat científica i a la societat en general. El treball cooperatiu dins de l’aula, a partir de la formació de petits grups per assolir objectius comuns, pot contribuir a reforçar l’esperit crític i constructiu dels alumnes. L’alumnat es pot iniciar en aquestes pràctiques des dels primers cursos de l’ESO, a partir de projectes realitzats pel grup-classe. A mida que es familiaritzin amb el mètode de treball es pot tendir a disminuir el nombre de persones que formen els grups. Els i les alumnes poden participar activament en l’organització de l’activitat, des de la tria del tema al plantejament dels objectius i la cerca de recursos per assolir-los, aconseguint així augmentar la seva implicació i encoratjant la creativitat i autonomia. El professor esdevé el tutor del procés i actua com a guia, ajudant l’alumnat a organitzar el seu propi aprenentatge. Planteja preguntes, orienta, anima, dóna pautes de treball i també pautes lògiques de pensament. La pràctica s’inicia, generalment, a partir del plantejament d’una qüestió, formulada en forma de pregunta o problema per a la qual cal buscar solució. Aquest procediment contempla el document com a font i l’aplicació de la metodologia de la recerca. b) Preparació de l’activitat
A partir d’aquí i conjuntament amb l’alumnat, es podrà decidir:
I, a continuació iniciar la recerca pròpiament dita:
Tant l’observació dels documents com la posterior anàlisi es realitzaran tenint en compte els objectius de la recerca, raó per la qual és molt important posar atenció en el disseny dels instruments i les pautes d’observació que n’han de facilitar l’anàlisi
Per tal de facilitar el desenvolupament de la pràctica, el professor/a haurà de preparar els recursos necessaris o bé les estratègies per què els alumnes els puguin obtenir. Les tasques principals que haurà de realitzar en aquest sentit són: La selecció dels documents, la preparació de les reproduccions i la preparació dels documents de suport.
A més, segons les característiques de la investigació i de la documentació caldrà valorar si cal preparar altres materials de suport com poden ser:
La col·laboració amb el professorat d’altres matèries, en la realització de treballs interdisciplinaris pot ser molt enriquidora a l’hora d’aportar recursos complementaris que ajudin a comprendre els documents A més, alguns arxius ofereixen materials didàctics basats en documents seleccionats que poden ser d’utilitat. i existeixen també aplicatius especialitzats que s’encarreguen de posar en la xarxa un ampli conjunt de documents d’arxiu seleccionats amb finalitats didàctiques i adreçats a usuaris escolars. Instruments L’anàlisi d’un document ha de respondre a un plantejament general en què, segons uns objectius i una hipòtesi de treball, s’estableixi una metodologia i uns recursos que permetin l’assoliment dels objectius definits En general, el procediment d’anàlisi del document a l’aula conté les fases següents: Identificació. Es tracta d’observar aquells elements que permetin donar la referència del document i en facilitin consultes posteriors. Cal tenir en compte que per citar un document d’arxiu, sempre s’ha de recollir la seva relació amb el fons documental al qual pertany i a l’arxiu que el conserva, a més de la signatura. Una fitxa d’identificació senzilla que poden aplicar els i les alumnes és la següent:
Per a documents de text:
Exemple:
Per a documents d’imatge (fotografies, cartells, plànols, etc.):
Exemple:
Anàlisi. Una vegada identificat el document, una anàlisi més detallada es pot completar a partir de fitxes d’observació que tinguin en compte diferents elements, tant del contingut com de la forma del document.
Exemple
Quan el document s’utilitza com a font en una recerca complexa, aquestes fitxes s’hauran d’adaptar als objectius de la investigació i es definiran segons les variables d’observació que s’hagin determinat. Així, si l’objectiu de la investigació gira entorn d’un determinat contingut es desenvoluparan els camps que en permetin l’observació, mentre que altres camps podran desaparèixer. Per exemple, si l’objectiu de la investigació és el d’Analitzar les primeres reaccions davant l’entrada de les tropes franceses a Espanya el 1808, caldrà observar en el document tot allò que ens pugui ajudar a establir els diferents tipus de reaccions que hi va haver, qui les va protagonitzar, en quin moment es van donar, com i per què van anar canviant, etc. En canvi, si l’objectiu de la recerca és analitzar els canals de comunicació que utilitza el rei per comunicar-se amb la població, o bé sobre el llenguatge o la ortografia que s’utilitzava a l’època, caldrà observar i prendre nota de qüestions ben diferents. [LINK AMB UNA EXPERIÈNCIA DE TREBALL AMB FONTS D’ARXIU] Aquest vídeo didàctic, “Descobrir el passat a l’Arxiu Històric”, mostra l’alumnat de l’IES Antoni Torroja de Cervera aprenent a reconstruir la història local a partir de fonts d’arxiu i fonts orals. |
|||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||||