“En efecte, la veritable manera de combatre l’enemic en aquest tipus de país, no és fer la guerra a les subsistències? Que es troben sempre i sense perill mentre que corrent rere els homes, un s’eslloma inútilment, no ataca res, i perd infaliblement i sense fruit els millors soldats.

A tot el país que no es pot guardar, cal destruir les subsistències, rompre els molins, menjar el blat en herba, i amb aquest dictamen de (fer) passejades de cavalleria al començament de l’estiu, seran admirables, amb ordres de no arriscar-se mai, i d’estar sempre en moviment. Un cop devastat el país, què succeirà? O els pagesos se sotmetent i venen a portar la seva última piastra al mercat, que teniu a la costa, o ells van a reunir-se amb el gruix de l’exèrcit insurgent a Tarragona. Les petites partides, més perilloses que els Cossos grans, s’han dissolt, les montanyes que amenaçaven el litoral ocupat per vós, són desertes d’enemics” 

(« Observations et maximes qu’il parait essentiel de ne pas perdre de vue dans la guerre de Catalogne » redactades per l’Ajudant-comandant Henri-Marie François de Carrion Nisas, desembre 1810. Archives Nationales, Paris, AF IV 1629. Original en francès).