“La col·locació de les Duanes fins a la línia de l’Ebre i la lliure importació de mercaderies franceses donarà per algun temps un cop mortal a la indústria de Catalunya. Però després d’alguns anys les coses canviaran i es calcula inclús que la perspectiva de beneficis que representa una frontera atreurà cap a Catalunya moltes cases de comerç i de tallers dels Departaments meridionals (de França).

La incorporació de Catalunya és imposada per totes les consideracions d’interessos polítics. Espanya augmentada amb Portugal formaria ja un Estat suficientment vast; l’Emperador, en tant que cap de la federació ha d’estar en situació de controlar els federats, i ha d’ésser mestre de totes les fronteres fins a l’Ebre.

Catalunya seria massa pobra per formar ella sola un govern particular: es convertiria en un estat nul (…). Cal observar que en l’aspecte moral el Català no té res en comú amb el Castellà i s’acosta molt més a la nació francesa”

(«Analyse des observations Statistiques et politiques sur la Catalogne, par le Corrégidor de Gironne». Informe de l’afrancesat català Tomàs Puig. Archives Nationales, Paris, AF IV 1625. Original en francès).