“A l’interior de la Ciutat, estaria disposat a ordenar els que s’han mostrat fins ara pel Rei Josep en tres classes.

La primera la dels enemics dels Espanyols, orgullosos d’alguns Coneixements que els eleven per damunt de la classe ordinaria i no troben digne d’ells res més que pertànyer a l’Imperi francès, creient-se una adquisició preciosa per a ell; abjurarien gustosament d’Espanya, cosa que no els donaria pas gaire pena.

La segona la d’aquells que gelosos al contrari de l’honor de la seva Nació no voldrien pas deixar de ser Espanyols, i acceptarien pertànyer a la Dinastia Napoleònica perque esperen ser deslliurats per la força del seu Govern de totes les traves que encadenen la nació. (…)

La tercera és la dels hipòcrites, guiada per l’únic estímul de l’Interès, incapaç de comprendre el bé que el canvi de Dinastia ha de procurar a Espanya, o tancant-hi voluntàriament els ulls; els quals no podent retornar a les antigues autoritats i als abusos que elles protegien, intenten fer-ne néixer de nous pels seus profits sota les apariencies d’un zel a punt de ser desmentit, si l’ocasió es presentés (…). Ja n’hi ha alguns d’aquests, el futur en portarà segurament un nombre més gran”

(«Rapport sur Barcelone au 15 décembre 1809», escrit pel diplomàtic Charles Blondel. Archives Diplomatiques, MD/FDE, vol. 210, Original en francès).