“Ea, pues, a l’arma totom, a l’arma eclesiástichs, religiosos y seculars: prengam las armas per defensar nostra religió, nostres temples, nostre estat y nostre decoro! Posemnos devant, alsem nostra veu, com de trompeta, y cridem als pobles que·ns seguèscan per destruir als enemichs de la Iglésia seculars. A l’arma per defensar també la religió, vostras pàtrias y a vosaltres matexos! Nobles, a l’arma, que perilla vostra noblesa! Richs, a l’arma, que van a pèrdrer-se vostras riquesas! Menestrals, a l’arma, que anau a pèrdrer tots vostres caudals y lo sustento de vostras famílias! Pobres, a l’arma, que van a destruir-se los socorros de vostra indigència! Jóvens, a l’arma, que anau a ser destruïts tots sens honor en la flor de vostres anys! Quedin solament los ancians, quedin los inàbils, quedin las donas, quedin los noys únicament a implorar lo auxili del cel, perquè se declari á favor de nostra causa”

(Sermó de Jaume Vada, rector de les Escoles Pies de Mataró, vocal de la junta local, sacerdot i poeta. Citat a: CAHNER, Max: Literatura de la Revolució i la Contrarevolució(1789-1849). Vol. II (1). Barcelona, Curial,  2002, p. 41)