“Catalans: vostra fiel constancia ha burlat fins aquí las esperansas del gran Tirà. Quatre son ja los generals que successivament ha enviat á esta Provincia. Sas enganyosas promesas, son terrible furor, tota la exagerada valentía de sos exercits se ha estrellát en la ferma roca de vostra fidelitat.

Acaba de arribar Magdonald Mariscal del Imperi. Basta est títol pera que li sia deguda la reputació de gran embustero, ferós asesino, posseit de maximas de immoralitát y poca Religió (…). Ell vos convida de nou á subjectarvos al Tirà, dientvos que vos porta lo consol, la paraula de pau, y la esperansa segura de un temps mes ditxós.

Catalans: seria fer poch honor  á vostre experimentat coneixement y llealtat lo dubtar que vos enganyan tals promesas. ¿Quin dels generals que haveu vist ha deixat de prometrer lo mateix, y quin de ells ho ha cumplert fins ara? (…)

Ell pinta las desgracias que afligeixen esta hermosa Provincia. ¿Pero qui las causa? La perfidia, la mala fe, la crueltat, la irreligió de Magdonald y sos antecesors (…) Entregueu vostras armas, vos exôrta ab tó emfatich, y majestuós. ¿Qué lograriau ab aixo? La certa esclavitut sens esperansa de poder sacudir jamay las cadenas (…).

Catalans: obriu los ulls! Vostra verdadera ditxa consisteix en exterminar aquestas legions de vandolos (…). Si ha permés Deu que Girona, Hostalrich, Lleyda hajian succumbit despues de dos anys de guerra ¿debeu per aixo desconfiar? (…) ¿Quantas vegadas se han superbament  jactat los Francesos de que dins poch temps tindrian pacificada, y baix son pesat jugo tota aquesta Provincia? ¿Ho han conseguit fins hara? ¡Ah! Lo Gran Napoleon es molt petit per aixo (…)”

(“La Junta Superior de Catalunya á sos fiels habitants”, 13 juny 1810. Citada a: CAHNER, Max: Literatura de la Revolució i la Contrarevolució(1789-1849). Vol. II (1). Barcelona, Curial,  2002, p. 317)