“Ningun català dels diputats de las Corts, en la Isla de León o en Càdiz, ha aprobat la llibertat de imprenta, y així estan alguns caps alborotats; se veurà si quedarà o no (…) no convenint gens donar massa alas al poble, y mes en estos temps tan crítichs per Espanya com en nostre Principat de Catalunya” (12 març 1811)

“Com en lo món res hi ha estable, y més ara ab tota esta rebolució, los senyors de vassalls ya no ho són, segons decret de las Corts: entre altres vàrios articles, en lo nou reglament de la nació, pués que des de ara quédan incorporats a la nació los senyorios jurisdiccionals de qualsevulla clase y condició que sien, y així  puch dir, fora de las rendas de Maldà, mon títol de baró és sols de nom (…); sens dubte courà a vàrios esta nova providència y que no faltaran recursos  a esta. En fi, veurem, quant nos déxien los francesos libre a nostre catiu y amat monarca de las Espanyas, lo senyor don Fernando Sèptimo (que Déu guarde), des de Valencey a son real trono, si tornaran als senyors sas senyorias jurisdiccionals; viscam y vejam” (12 octubre 1811)

“Com contagi que se extén pel regne de eixos impios lliberals ha penetrat ya a Catalunya, com ya en la ciutat de Vich, y dir-i haver-hi escola; y també que se’n contan dos o tres, a no alguna més, en esta vila de Berga, no dexant de haver-hi entre la gent de bé, altra de rebolucionària, , y en materia de lliberals” (29 abril 1813)

(Fragments del dietari del Baró de Maldà. Citat a: CAHNER, Max: Literatura de la Revolució i la Contrarevolució(1789-1849). Vol. II (1). Barcelona, Curial, 2002, pp. 640-643)