"Los gabatxos, fins al maig de 1813 continuaban en fer sas corredisas y pillos, ja per la part de Mataró fins a Olot, ja per lo Vallés fins a Martorell, ja fins a Vilafranca y Vendrell. Se'n portaban presoners a Barcelona molt eclesiàstichs, amos y, quant no trobaban los amos, prenien los fills, las mullers, y, si volien eixir de la esclavitut, era precís avansar molts cents duros. Viva llàstima! Los nostres governs y militars, tot era ordes y més ordes, paga y més paga, tot era terminant ab la contínua veu de urgències y necesitats de l'estat. En 1812 a lo menos tinguí que pagar (...) unas tres centas lliuras, y si assò ha de durar, no sé qui podrà aguantar. Vinga del cel la consolació, ja que en lo món, per ara, tot és ruido y confussió"

(Nota de Pere Solanllonch, rector de Pierola. Citat a: FONTANA, Josep. Història de Catalunya. Vol. V.  Barcelona, Edicions 62, 1988. p.177)