“Perquè, lo dia 14 desembre  de dit any 1808, se sabé que anaba entran per la part de la frontera un gran refors de tropas francesas y moltas provisions, de tal manera que entraren trenta-tres mil hòmens ab un general francès nomenat Saint-Sir; ja·s pot pensar què consternació per Catalunya. Se determinà en dit nostre exèrcit alsar lo siti de Barcelona; marxà dit exèrcit a acomètrer als francesos, que ja venían la major part dret a Barcelona; tingueren un gran convat en lo terme de Llinàs i Cardedeu, a hont nosaltres perdérem molta gent. També ells, però no fou posible resistir a sas forsas, tan superiors a las nostres.

Allavors se dispersà lo nostre exèrcit, acudint tots, u la major part, a la altre part del pont de Molins de Rey, a hon també teníam nosaltres moltas provisions de boca y guerra. Arribaren per últim los francesos a Barcelona, luego ja·s pot pensar com haurían saquejat tots los pobles del trànsit, y lo mateix feren, y ab més rigor, en els pobles del circuït de Barcelona, cometén en ells las majors maldats, saquejant, matant i robant sens eccepció de personas; així ho feren en els pobles de Sant Andreu, Sant Martí, Sant Gervasi, Sans, Esplugas, Sarrià, des del qual los espanyols los feren foch ab un o dos canons de 24 que habían col·locat (…), lo dia 16 de dit mes y any, en la tarde del qual hagué de fugir la major part de la gent del poble per escapar dels francesos, qual pobre gent hagué de passar la nit per estas montanyas y per las casas de esta parròquia, en tant que en esta rectoria e iglésia segurament hi pasaren la nit quatre-centas personas; y a fe que feya un fret rigurosíssim. Arribàrem a l’endemà, 17, que era disabte, y tot aquell dia durà lo saqueig en Sarrià…”

(Relat de Pau Sagau, rector de Vallvidrera el 1808. Citat a: CAHNER, Max: Literatura de la Revolució i la Contrarevolució(1789-1849). Vol. I. Barcelona, Curial, 2002, pp. 247-248)