“Perquè era tant  lo haver-se’n hapoderat de tota la España que ba sê fàcil y forsós de haver de quintà per salvar la Pàtria y Religió, Fills, per trèurer los enemichs Francesos de la dita España. Y mireu, Fills, lo Español, tenint la fadrinalla bo y quintada, ne baren fer tropa arreglada, que de aquest modo s’o estimàban més que no pas Somatens per mor da Comendar-los milló y sê més firmos ha nal foch ho batalla, Fills (…)

Y mireu, Fills meus, en lo any 1810 al dit mes de setembre ban comensar de passâ las primeras ordres per las ditas quintas (…). Que la dita y hanomenada Vila de Sant Boy de Llobregat, per la primera begada ne baren demanâ 23 quintos, y al cap de pochs dias ne ban demanâ 10 (…)

Ja podeu pensâ, Fills, néts y benidors meus de jo, Pau Porcet y Casas, quins Plors per los Paras y Maras, particularment aquells que estimàban los Fills (…). Que molts Paras los feya prou que menester per treballar ha Casa hu ajudá·ls ha passar en aquesta trista vida.

Fills, mireu què fèyan molts per escapar de no havê de esse soldats. Lo un feya al Cego dient que era curt de vista. Lo altre feya beure que era manco de un bras. Lo altra deya que era trencat. Altres fèyan  beure que treyen sanch per la boca”

(Fragment del Llibre de Politiqueses i Curiositats. Memòries de Pau Porcet (1788-1856) pagès de Sant Boi de Llobregat. Ajuntament de Sant Boi, Publicacions de l’Abadia de Montserrat, 1995, pp. 214-215)