“A mitj juny de 1811 arribaren en Torroella de Montgrí uns militars francesos ab una divisió de tropa per cobrar tots los mesos enderrerits de dit any, y lo que executaren, ab menos de 4 horas, del modo següent: feren 3 o 4 divisions, a las que cassaren tots los pobles del cantó de Torroella; a l’arribà als pobles, demanàban la justícia, quant la tenían en sa presència, los intimàban una ordre del senyor intendent Rouger de Metz, dién-los-i que dintre tres horas pagasen tots los mesos enderrerits de 1811, y si no pagàban dintre dit temps, que los portasen presos en las presons de Gerona. A cada poble ja demanàban la quantitat de pesetas que habían de pagar, y no pagant-las, prenían las justícias y principals dels pobles y se los emportàban, y quant se vèyan presos, si no tenían los diners, los manllevàban per poderse posar ab llibertat. També demanàban carros, però se componían ab diners; esta és la primera vegada que lo gobern francès ha usat de tan rigor per cobrar los pagos dels catalans; ab lo mateix rigor passaren en lo cantó de la Bisbal”.

(“Unes memòries”, de Pella y Forgas. Citat a:  CAHNER, Max:  Literatura de la Revolució i la Contrarevolució(1789-1849). Vol. II (2). Barcelona, Curial, 2002,  p. 688)