G L O S S A R I de T E R M E S
Presentació

Introducció

La cultura del megàlit

Glossari de termes

Preparem la sortida

Fem la sortida

Després de la sortida

Bibliografia

Crèdits
 
 
 
Cista
Aixovar funerari: conjunt d'objectes o d'abillaments que es dipositaven al costat dels cadàvers per a proveir-los per a la vida d'ultratomba.

Arca: mot alto-medieval (s. IX-X) que es feia servir per a designar les tombes antigues, és a dir, els dòlmens. Popularment s'ha conegut els dòlmens també amb paraules com taula dels Lladres, cabana del Moro, fossa del Gegant, tomba del General, barraca dels Salvatges, cementiri dels Moros, cova de l'Alarb, etc., que fan referència als seus constructors o utilitzadors mítics.

Cista amb túmul: es tracta de monuments megalítics petits, de planta rectangular, poligonal o quadrangular, coberts per un túmul, destinats a inhumacions individuals o de parella i, per tant, no reutilitzables.

Cròmlech: paraula d'origen bretó que es fa servir en prehistòria per a referir-se als cercles de menhirs o bé a l'anell extern de contenció d'un túmul megalític.

Cultura megalítica: s'anomena així aquelles cultures que construeixen monuments megalítics, en especial a Europa Occidental, entre el neolític i el calcolític.

Cultura pirinenca: la suposada unitat cultural dels grups humans prehistòrics que construïen dòlmens al Pirineu va fer que Pere Bosch-Gimpera i Lluís Pericot, a principis del segle XX, els englobessin sota aquest nom comú. En realitat, després s'ha vist que existeixen grups megalítics molt diferents, tant culturalment com cronològica, al llarg de la carena pirinenca, i que, per tant, no és possible parlar d'una única cultura pirinenca.


Dòlmen simple
Dolmen: paraula d'origen bretó (taula de pedra), que es refereix a qualsevol tipus de monument megalític funerari, cobert per un túmul, destinat a inhumacions col·lectives i, per tant, reutilitzable.

Dolmen simple: monument megalític que consta únicament d'una cambra funerària al centre d'un túmul, destinat a rebre múltiples inhumacions, i al qual s'accedeix per una porta frontal elevada (cambra pirinenca) o bé a través d'un vestíbul-pou.

Eneolític o calcolític: període de la prehistòria que segueix el neolític, en el qual es començaren a fer servir eines de coure.


Galeria Catalana  
 

Inscultura  
 

Menhir  
 

Sepulcre de corredor
Galeria catalana: dolmen de planta rectangular que consta d'una cambra funerària i d'un passadís d'accés ample, però sempre més baix que la cambra. En realitat es tracta d'una variant tardana dels sepulcres de corredor.

Inhumació: sistema d'enterrament que consisteix a colgar un cadàver en la terra.

Inscultura: tipus de gravat rupestre realitzat amb una tècnica de repicat continu que proporciona incisions amples i profundes.

Megàlit: paraula d'origen grec (gran pedra) que es fa servir per a referir-se als grans monuments funeraris construïts a Europa Occidental entre el neolític i el calcolític.

Menhir: paraula d'origen bretó (pedra clavada), que es refereix a grans pedres dretes, aïllades o bé formant cercles i recintes complexos, que s'aixecaren durant la mateixa època que els dòlmens.

Neolític: moment de la prehistòria que es caracteritza per l'inici de l'agricultura i la ramaderia. Els grups humans se sedentaritzaren i es construiren els primers poblats a l'aire lliure.

Paleolític: etapa més antiga de la prehistòria, que ocupa la major part de l'Era Quaternària.

Peristàlit: anell extern de contenció d'un túmul megalític. S'usa a vegades com a sinònim de cròmlech.

Posició fetal: ritual funerari prehistòric que consistia a estacar un cadàver per fer-li prendre la mateixa postura dels fetus. Se sol interpretar en relació a la creença que morir és tornar a néixer.

Sepulcre de corredor: dolmen que consta d'una cambra funerària i d'un passadís d'accés al seu davant, sempre més estret i baix.

Túmul: massa de terra i pedres que cobria els monuments megalítics funeraris, que servia per a sostenir la cambra i a la vegada per a donar-los un aspecte monumental.