reporteducació Dossiers digitals Línies Mestres, parers entorn l'educacióEntrevistes curs 2002-2003

 
Francesc Pedró 10/03/2003. FRANCESC PEDRÓ. Professor de Política Comparada de l'Educació i delegat del rector per a la Innovació docent a la Universitat Pompeu Fabra.
Currículum del professor Pedró
  Com pot ser legalment obligatori un objectiu i que s'accepti que hi ha alumnes que no l'assoliran? Per començar, tenim un problema de definició d'objectius de l'escola obligatòria i, de l'altra, un d'estructural i metodològic -com garantir que esdevenen no pas obligatoris sinó universals
       
Un record dels seus temps d'escola?
- L'olor de les aules, que torno a sentir cada cop que vaig a una escola, però que no la sento enlloc més.

Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
El Dr. Brian Holmes, ja traspassat, que va ser professor meu i em va acollir a la Universitat de Londres.

Citi'ns ara, un personatge històric pel que senti una especial predilecció.
En general, tots els perdedors.

Un encert de l'educació actual?
Que els desavantatjats també comptin.

….I una mancança?
- Recursos.

Quin ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol escola?

- La cohesió i coherència de l'equip educatiu.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- Sí, en part perquè se'ls ha donat a entendre durant massa temps que educar era fonamentalment instruir.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- La pregunta no té sentit. Com pot ser legalment obligatori un objectiu i que s'accepti que hi ha alumnes que no l'assoliran? Per començar, tenim un problema de definició d'objectius de l'escola obligatòria i, de l'altra, un d'estructural i metodològic -com garantir que esdevenen no pas obligatoris sinó universals.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Penso que estan travessant una crisi de maduresa i que els cal trobar un nou model de prestació de serveis.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- El mateix que fora de l'escola: ja no concebem el món sense elles. Formen part del món real i, per tant, han de ser a l'escola.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?

- En realitat, calen moltes estratègies simultànies. Augmentar la provisió d'educació inicial i crear incentius per a la formació permanent em semblen les dues més importants. Però cap de les dues no té sentit si no s'aconsegueix que als joves els agradi i els atragui l'educació.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió, col·laboren en l'educació general de la població?
- No pas d'una manera formal, és clar. Però no es pot oblidar que allò que els espectadors esperen de la televisió no és pas educació, sinó entreteniment. Una altra cosa és si contribueixen a generar estats d'opinió i això sí que em sembla innegable. La pregunta és, doncs, de qui són els mitjans? I quines opinions volen difondre?

Què és més important preparar l'alumnat pel futur o preparar el futur per a l'alumnat?
- Cap de les dues coses. El futur ha de ser allò que cada generació vulgui. Per tant, als joves se'ls ha de preparar per a ser responsables d'ells mateixos, de les relacions que estableixen amb d'altres, a escala individual i col·lectiva, i de l'equilibri del medi natural.

Un llibre?
- "Madame Bovary" de Gustave Flaubert.

Una cançó?
- E lucevan le stelle, de la Tosca de Puccini.

Una pel·lícula?
- "Metropolis" de Fritz Lang (1926).

Un paisatge?
- El canvi de color del fullam al Pedraforca.

Un desig per a l'escola del futur?
- Que continuï essent el santuari de la ciutadania.

reporteducació Dossiers digitals Línies MestresEntrevistes curs 2002-2003 | Inici de pàgina |


© 1996 - 2003 - reporteducació és una producció del Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6
Carrer de Ramon Camps, 17 08620 - Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) - CATALUNYA
Tel. +34 936 76 93 86. Fax. +34 936 56 61 04
AVÍS LEGAL - FAQ