reporteducació Dossiers digitals Línies Mestres, parers entorn l'educacióEntrevistes curs 2002-2003

 
Araceli Vilarrasa 21/10/2002. ARACELI VILARRASA..
Institut d'Educació de Barcelona. Directora del Fòrum "L'Escola i la Ciutat".
  El document de Bases per una Llei de Qualitat de l'Educació és un projecte de regressió educativa que retalla el dret a l'educació i a la igualtat, enganya als ciutadans i als professionals i menysté l'escola pública per desviar recursos cap a l'escola concertada. El producte de la seva aplicació serà la consolidació del fracàs escolar de les classes baixes com a legitimació de l'exclusió i la desigualtat social
       
Un record dels seus temps d'escola?
- Les classes de francès de la Palmira Jaquetti a l'Institut Montserrat de principis del 60. Aleshores no sabíem res del que havia estat l'Institut Escola, ni de la tasca educativa de la República i en mig d'aquella escola fosca i trista, ens meravellava l'aire fresc i engrescador que ens arribava d'aquella velleta, feble i enèrgica alhora, que s'atrevia a ensenyar francès cantant cançons, a una classe de 80 alumnes.
Fins desprès de molts anys de la seva mort, no vaig saber qui havia estat la Palmira Jaquetti, folklorista amb Violant i Simorra, professora de l'Institut Escola….aquest era el secret que l'envoltava.

Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- Són molts. Crec que els que més m'han influït son John Dewey, Célestin Freinet i Mario Lodi. El primer any que vaig fer de mestra tenia "El país errado" de llibre de capçalera

Citi'ns ara, un personatge històric pel que senti una especial predilecció.

- Rosa Luxemburg.

Un encert de l'educació actual?
- L'extensió de l'escolaritat obligatòria al 16 anys.

….I una mancança?
- En aquest moment més que de mancances cal parlar d'agressió i regressió. El document de Bases per una Llei de Qualitat de l'Educació és un projecte de regressió educativa que retalla el dret a l'educació i a la igualtat, enganya als ciutadans i als professionals i menysté l'escola pública per desviar recursos cap a l'escola concertada. El producte de la seva aplicació serà la consolidació del fracàs escolar de les classes baixes com a legitimació de l'exclusió i la desigualtat social.

Quin ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol escola?

- L'estima i valoració de tots i cada un dels seus alumnes. Creure en la seva capacitat de millorar mitjançant l'aprenentatge i l'educació.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?

- No és que hagin desertat, és que no saben com fer-s'ho. Hi ha problemes de tota mena que els dificulten l'acció: la manca de models i referents, la distribució del temps, el procés d'individualització, la crisi de valors i del concepte d'autoritat. És urgent que els poders públics s'impliquin en les polítiques de conciliació familiar i que l'administració educativa generi serveis de suport educatiu a les famílies, no per substituir sinó per donar pautes i criteris d'actuació.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- Què vol dir èxit? Primer caldria definir això. Per mi la persona educada és la que té la capacitat de seguir aprenent al llarg de tota la vida. Si s'orienta l'educació bàsica en aquest sentit la primera conseqüència serà que es reduirà molt el fracàs. Una societat no pot permetre's considerar fracassats a més del 25 % dels seus joves. A ningú se'l pot suspendre de ciutadà.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Han estat un element molt important per la millora de l'escola en l'última dècada. Ara haurien de canviar radicalment. En primer lloc perquè les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) canvien la forma d'accés als recursos; en segon lloc perquè els necessitem com a agents dinamitzadors d'una comunitat educativa que ha de ser més àmplia que l'escola.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- Hi ha dos aspectes a considerar. Un esta en relació amb el tipus de canvi que haurà de fer l'escola per adequar-se al canvi de model social que origina la societat de la informació. Aquest aspecte és el més important i no depèn del nombre d'ordinadors que es tenen. Canvien les formes de treball, les formes de relació, les formes de definició de la pròpia identitat. Aquest canvi és d'una gran profunditat i ha d'afectar els mateixos fonaments de l'escola.
Desprès hi ha la qüestió de les TIC com a eines d'aprenentatge. Aquí em sembla que hem d'aprendre molt i evitar tant les postures porugues i tancades, com les massa entusiastes. Les TIC són una eina molt potent, però només una eina. Tot depèn de perquè les vulguem fer servir. Cal molta investigació seriosa. Encara no sabem prou bé quins canvis esta produint la cultura de la imatge en les capacitats d'aprendre, i encara sabem menys dels canvis en les capacitats que produeixen les TIC, sobre tot pel que fa a la forma d'ordenació de la informació, l'estructura hipertextual, etc..

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Una de les estratègies per fer-la possible és fonamentar l'educació bàsica en el gust per aprendre. Una de les coses que em semblen més negatives de la Llei de Qualitat és el seu concepte de l' esforç com a sacrifici i del treball com a càstig pels que no s'han esforçat prou. És una visió medieval. L'escola moderna ha de transmetre el gust per aprendre i per treballar. Fer descobrir el goig de conèixer que, evidentment, sempre va acompanyat d'un esforç.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió, col·laboren en l'educació general de la població?
- Els mitjans de comunicació s'han convertit en un agent molt potent d'informació i transmissió de models culturals i valors. Això no vol dir necessàriament educar, pot ser educatiu o desedutiu. L'educació es basa en un coneixement autònom, crític i participatiu i això requereix experiències interactives, on la persona sigui subjecte del propi aprenentatge. La televisió, per exemple proporciona un impacte unidireccional, molt mediatitzat pels interessos del mercat i sovint promou contravalors, fent més recurs a l'inconscient que a la intel·ligència de la persona. Per això el més important no és que els nens i nenes vegin mes o menys hores de televisió, sinó que no la vegin sols, que hi hagi algun adult al seu costat amb capacitat de promoure la reflexió activa sobre el que es veu.

Què és més important preparar l'alumnat pel futur o preparar el futur per a l'alumnat?

- Seria molt bonic tornar a creure en la capacitat de l'escola per a canviar el món ,però sembla que tot indica que cada societat genera l'escola que tendeix a perpetuar-la. En aquest sentit crec que el millor que l'escola pot donar a l'alumnat son les capacitats intel·lectuals i emocionals per actuar en el seu món amb autonomia de judici i d'acció. Ja sé que això és demanar molt.

Un llibre?
- "La mente bien ordenada" d'Edgar Morin.

Una cançó?
- "Lágrimas negras", no em pregunteu perquè.

Una pel·lícula?
- Ja que parlem d'educació: Ça commence aujourd'hui" de Bertrand Tavernier.

Un paisatge?
- Barcelona des de la Torre Foster.

Un desig per a l'escola del futur
?
- L'èxit escolar, entès com el progrés individual i col·lectiu de cada un dels nois i noies. I no me'n vull deixar ni un de sol.
 
 
reporteducació Dossiers digitals Línies MestresEntrevistes curs 2002-2003 | Inici de pàgina |


© 1996 - 2003 - reporteducació és una producció del Centre de Recursos Pedagògics Baix Llobregat-6
Carrer de Ramon Camps, 17 08620 - Sant Vicenç dels Horts (Barcelona) - CATALUNYA
Tel. +34 936 76 93 86. Fax. +34 936 56 61 04
AVÍS LEGAL - FAQ