Quin personatge del món de l'educació l'ha influït més?
- Són molts els educadors que han marcat el meu pensament, però ara que m'hi feu pensar, crec que aquell que ha estat el pal de paller sobre el qual he anat construint la meva manera d'entendre l'educació ha estat en Célestin Freinet. La seva posició ideològica, les grans intuïcions sobre com aprenen els nois i les noies i, especialment, de quina manera aquestes es concreten en propostes pràctiques a l'aula, fan que siguin un clar referent per a tots aquells que entenem que no ens podem quedar només en el discurs.

Citi'ns ara, un personatge històric pel qual senti una especial predilecció.
- Com ja sabeu crec que la resposta a les necessitats que ens planteja la societat d'avui dia exigeixen persones formades per entendre i participar en un món que ha estat i és complex. Aquesta formació per a la complexitat comporta disposar d'un coneixement global en què l' especialització només té sentit quan aquest se situa en un pensament més ampli que ajudi a explicar i, sobretot , a intervenir en aquesta societat per millorar-la. És en aquest sentit que la majoria de pensadors del Renaixement son un bons models i, entre ells, per la seva capacitat creativa, destacaria en Leonardo da Vinci.

Un encert de l'educació actual?
- El recent interès per la formació en valors, l'acceptació de la diversitat de l'alumnat i la formació per a la complexitat (enfocament globalitzador).

... I una mancança?
- El recolzament social a la tasca de l'educador.

Quin ha de ser l'element més irrenunciable a qualsevol escola?
- No perdre el veritable sentit de l'escola: formar per a la vida.

Considera certa l'opinió que, en conjunt, moltes famílies han desertat de la responsabilitat en l'educació dels seus fills?
- No crec que els pares desertin. Més que mai les famílies es preocupen pels seus fills. El problema és que no saben com fer-ho o no disposen del temps necessari per fer-ho. El model social prevalent exigeix dels pares i les mares dedicar al treball fora de casa un temps excessiu, la qual cosa fa molt difícil una actuació educativa més reflexiva i fonamentada.

Què es pot fer amb aquell alumnat que no supera l'escolarització obligatòria amb èxit?
- No m'agrada el terme èxit i encara menys el seu contrari, el fracàs, quan aquests termes s'entenen només com la possibilitat o la impossibilitat d'accedir al tram superior del sistema educatiu i, en concret, la possibilitat d'accedir a la universitat.
Som diferents i hem de seguir sent diferents. L'èxit o el fracàs ha d'estar relacionat amb la capacitat d'aconseguir el màxim rendiment a partir de les possibilitats reals de cada persona. I no totes poden assolir els mateixos objectius.
En tot cas, la pregunta que ens hem de fer és sobre quines són les opcions que ofereix la societat a aquells alumnes que malgrat que desenvolupen totes les seves possibilitats no assoleixen uns mínims per ser inserits en la societat i en el món del treball.

Quina opinió li mereix la tasca dels centres de recursos pedagògics?
- Considero que realitzen un tasca imprescindible, però que encara no disposen dels recursos personals suficients per poder oferir els ajuts que les escoles necessiten.

Quin paper han de jugar les tecnologies de la informació a l'escola?
- Són un mitjà per a la recerca d'informació extraordinari que ens fa veure, un cop més, que el més important no és la possessió del coneixement sinó la capacitat per fer-se preguntes, i disposar dels recursos intel·lectuals que els permeti arribar al saber a partir d'una bona cerca i una bona selecció de la informació existent.

Com es pot fer possible el concepte "L'educació al llarg de la vida"?
- Formant l'alumnat en una cultura de formació permanent i oferint els mitjans que possibilitin "l'aprendre a aprendre". Fent-los inquiets, curiosos, crítics... que no renunciïn a conèixer per millorar com a persones.

Considera que els mitjans de comunicació, especialment la televisió, col·laboren en l'educació general de la població?
- En principi poden ajudar en els aspectes més instructius, però moltes vegades són un gran destorb per a una educació que pretén formar ciutadans i ciutadanes lliures i compromesos en la millora de la societat.

Què és més important preparar els alumnes pel futur o preparar el futur per als alumnes?
- Hem de preparar els alumnes per al futur, sabent però que aquesta és la manera que tenim els educadors de construir el futur.

Un llibre?
- "Memòries d'Adrià" de Marguerite Yourcenar.

Una cançó?
- "Viatge a Ítaca" de Lluís Llach.

Una pel·lícula?
- Dancing in the dark (Bailando en la oscuridad, 2000) de Lars von Trier.

Un paisatge?
- La vall del Montseny on neix el Tordera.

Un desig per a l'escola del futur?
- Que veritablement l'escola sigui per a tots.