Les ciutats del segle XIX separaven el centre i la perifèria. Al centre, espai públic, s'hi situaven els llocs de relació social i les institucions i es culminaven amb l'execució d'un o diversos monuments a cada lloc cèntric (jardins, places, etc.). La perifèria eren tots els altres racons de les ciutats, els espais privats on hi havia els habitatges.
Les noves ciutats dels segles XX i XXI multipliquen els centres i busquen nous espais de convivència i relació social, propers a tots els ciutadans: les places públiques. L'escultura contemporània, a la vegada, es caracteritza per la renúncia a la funció representativa, prescindeix de les referències commemoratives i s'enfronta a la idea de monument. Al Prat -perifèria- no existeix la tradició dels monuments commemoratius.
A la dècada dels 70, quan el Prat creix i canvien les estructures urbanístiques, les empreses i infraestructures modifiquen amb molta intensitat el territori i l'espai urbà; aleshores comença a fer-se una important col·lecció d'obres en espais públics. L'Aeroport del Prat comença a definir la seva fesomia, amb les obres d'Angel Orensanz, Josep Mundet, Ros Sabaté i el mural de Miró. A la ciutat, s'hi instal·la el "Monument al Coronel Sanfeliu" de Manel Àlvarez, aleshores un "artista local" i avui, escultor internacional.
La veritable actuació municipal s'inicia a partir de 1987 amb l'obra "Ressorgiment" de Rosa Serra i culmina amb el Primer Simposi d'Escultura al carrer el 1989, que permet comptar amb quatre obres en marbre per a la plaça de Catalunya, obra d'Àlvarez, Stryk, Kuetani i Ogata.
El "Nen amb sargantana" (1994), de Francisco López és una escultura lligada a la remodelació de la plaça de la Vila. El 1995 s' encarrega a l'escultor local Mariano Ríos una escultura en bronze, homenatge a l'activista Garcia Nieto, per al nou Centre de Promoció Econòmica. El 1999 es realitza una obra singular, molt diferent de la resta: el bust de Blasco Infante de Pascal Plasencia.
El nou segle ha portat dues creacions ben diferents, que marquen els diferents aspectes de l'activitat municipal en art públic: la "Cata del Prat" de Perejaume (2000), un "antimonument" amb un caràcter social crític i que busca el debat i la socialització de l'art; i "Entre murs" de Manel Àlvarez (2001), homenatge al president Companys, que busca la significació dels nous espais amb temes destacats de la identitat col·lectiva.
El 2002 s'ha fet el II Simposi d'Escultura al carrer, coordinat per Manel Àlvarez, amb les obres d'Udaeta, Farlowe, Corsanini, Canals i Àlvarez.
