Animando a animar. Tenemos un plan: cómo estimular el goce lector
Rodríguez Abad, Ernesto; Novel Iglesias, Elvira
Ed. Catarata

028 ROD

Recull de propostes per a l'animació de la lectura escolar. El llibre té la intenció de documentar els professionals perquè siguin capaços de contagiar el plaer de llegir a les persones usuàries de les seves biblioteques. Es presenta com un recurs destinat a educadors, bibliotecaris, pares i mares, entorn a la lectura i l'obertura de portes al món imaginari del petit lector.

Articles 46. La biblioteca escolars
Mañà, Teresa; Fons, Montserrat; Baró, Mònica; Callao, Ester; del Campo, Núria; Maure, Mercè; Barrera, Marta; Durban, Glòria; Laplana, Mercè; Bastida, Dolors; Anglada, Maria; Mayans, Pere; Palomeque, Cristina; Ramírez, Rosa Mª; Serra, Teresa.
Graó

R433 ART

Conté els següents articles: "Les biblioteques escolars"; "Disfuncions de les biblioteques escolars"; "Les biblioteques escolars i la lectura "; "La biblioteca pública i les biblioteques escolars; una experiència de treball conjunt al municipi de Sant Pere de Ribes"; "Biblioteca i inclusió"; "La biblioteca escolar com a centre d'aprenentatge a l'educació infantil i primària. L'experiència de l'escola rural de llobera"; "La biblioteca escolar com a centre d'aprenentatge a l'educació secundària. L'experiència de l'Escola Tècnica Professional del Clot"; "La biblioteca escolar com a centre de foment de la lectura. L'experiència de l'escola Costa i Llobera"; "Com integrar la biblioteca en la dinàmica del centre. L'experiència de L'IESM Ferran Tallada"; " El programa de biblioteca escolar Puntedu"; "Estudi de les estratègies comunicatives d'estudiants de llengua estrangera durant la interacció presencial i mediatitzada per ordinador" "Llegir per parlar, parlar per llegir a l'etapa de primària".

Biblioteca de libros fantásticos
Domech; Carmen; [text i treball plàstic]; Campos, Javier; Campos, Blas; [fotografies]; África Planet; [edició, disseny i maquetació]
Ed. Ministerio de Educación y Ciencia. Centro de Investigación y Documentación Educativa (CIDE); Ministerio de Cultura. Dirección General del Libro

028 DOM

Aquest és un llibre que anima a llegir i a endinsar-se en una aventura en la qual cada persona es converteix en protagonista, a partir de la identificació amb els personatges de ficció. L'animació a la lectura d'aquest llibre consisteix, doncs, en proposar l'acostament i l'aprofundiment de la lectura buscant formes creatives, lúdiques i plaents.

Bibliotecas escolares: ideas y buenas prácticas
Ozcariz, M. Antonia; [presentació]; i altres
Ed. Ministerio de Educación y Ciencia

027.8 BIB

Monografia sobre les biblioteques escolars. Conté dos articles escrits per dos professionals amb àmplia experiència en el camp de les biblioteques escolars. A continuació, segueixen set articles de centres en els quals es detallen pràctiques i iniciatives diverses, seleccionades amb la intenció d'oferir varietat d'enfocaments per abordar diferents necessitats. Està fet amb la intenció de difondre i donar visibilitat a exemples de bones pràctiques d'alguns centres i equips docents que ja han iniciat aquesta tasca i que amb els seus esforços proporcionen models de biblioteques que poden inspirar i oferir actuacions transferibles a altres contextos.

Crecer entre líneas. Materiales para el fomento de la lectura en Educación Secundària
Colomina Ribas, Montserrat
Ed. Praxis

4.085 COL

Manual per a fomentar i animar a la lectura als adolescents. Conté dues parts. La primera és una presentació teòrica sobre el procés lector, fonamentada en la pràctica docent i en estudis d'investigació; dóna pautes de reflexió sobre tot el que representa el procés lector i les maneres d'abordar-lo. En la segona part es presenten propostes de lectures literàries concretes, adreçades als quatre cursos de l'ESO, amb una extensa representació d'autors i autores. Aquestes propostes s'acompanyen amb més de cent exercicis que també es poden adaptar a altres obres literàries. Aquest llibre s'adreça especialment al professorat de llengua i literatura, com una eina, amb pautes i estratègies metodològiques per facilitar que l'alumnat aprengui a comprendre, estimar i valorar la lectura a través de la literatura i els diferents gèneres literaris.

Como mirar a la luna. Confesiones a una maestra sobre la formación del lector
Mata, Juan
Ed. Graó

028 MAT

Tracta l'hàbit de la lectura i la formació dels lectors. Considera que la formació d'un lector, no hauria de ser tan sols una tasca dels professionals de l'educació, doncs forma part del creixement del nen. Les aules hi juguen un paper important però també cal tenir en compte biblioteques, la llar i el carrer. Llegir hauria de ser una forma de viure. Aquest llibre reflexiona sobre aquesta tasca encomanada als mestres amb una sèrie de mètodes i consells per a portar-ho a terme, i sobretot analitza la importància de la lectura per a conèixer, conèixer-se i obrir-se al món.

Dins del mirall. La literatura infantil i juvenil explicada als adults
Molist, Pep
Graó

027.8 MOL

Presenta un itinerari gradual per algunes de les millors obres de la literatura universal adreçades a infants i joves des que neixen fins que ja es poden considerar lectors autònoms. L'itinerari esdevé una manera d'explicar a les persones adultes els elements que caracteritzen i defineixen la literatura per a joves lectors i, a la vegada, un immillorable punt de partida per conèixer-la a través d'obres de gran qualitat.

Directrius IFLA/UNESCO per a la biblioteca escolar
Cosials, Àlex; [traducció]
Ed. Col·legi de Bibliotecaris-Documentalistes de Catalunya; Generalitat de Catalunya, Departament d'Educació

027.8 DIR

Manifest traduït a moltes llengües i que s'utilitza per promoure la biblioteca escolar a diferents regions i països. Les directrius que conté aquest manifest s'han creat per informar els líders responsables de la presa de decisions a nivell nacional i local d'arreu del món, i per donar suport a la comunitat bibliotecària. Han estat escrites per ajudar les escoles a aplicar els principis expressats al manifest. Aquests principis estan estructurats en 5 apartats. Missió i política: la biblioteca escolar en el context de l'ensenyament i l'aprenentatge per a tothom; Recursos: la biblioteca escolar ha de disposar d'un finançament suficient i regular per destinar a personal, materials, tecnologies i equipaments, i el seu accés ha de ser gratuït; Recursos humans: la responsabilitat de la biblioteca recaurà en aquell membre de l'equip escolar qualificat professionalment i treballarà amb tots els membres de la comunitat escolar; Programes i activitats: la biblioteca escolar és part integrant del procés educatiu; Promoció de la biblioteca i de l'aprenentatge: cal adaptar el tipus de promoció a les característiques del centre educatiu i dels diferents grups destinataris.
http://www.cobdc.org/publica/directrius/IFLA_escolar.pdf

El gust per la lectura
Lisson, Assumpció; Amigó, Joan Lluís; Bosch, Pepita; Laplana, Mercè; Noguerol, Artur; Soler, Alba
Ed. Departament d'Ensenyament



Presentació dels objectius que es proposen amb la lectura de llibres de ficció a l'escola que són: aconseguir que l'alumne adquireixi el gust per la lectura de qualitat, aconseguir que pugui discriminar els valors ètics i estètics d'allò que llegeix, ensenyar a introduir-se en l'obra d'art (educació ètica i estètica), a ésser autònom en les seves eleccions a través de l'anàlisi de textos i imatges, a adquirir la capacitat de traspassar els continguts adquirits en altres expressions de l'home (televisió, premsa, propaganda electoral, publicitat...) i a tenir models suficients per reconèixer, expressar i comunicar els propis pensaments. Justificació de l'experiència en tres apartats: històrica, pedagògica i acadèmica. Descripció de la metodologia utilitzada i la durada de l'experiència.

Fer escola des de la biblioteca
Creus, Jacint
Ed. La llar del llibre

8DID-17

Reflexió sobre com s'ha d'organitzar una biblioteca escolar, i sobre les possibilitats reals que les biblioteques poden aportar a l'escola pública. A partir d'una experiència concreta, l'explicació es desenvolupa al voltant de tres eixos pedagògics: la selecció de llibres, l'atenció al lector i l'animació de la biblioteca. Cadascun d'aquests tres eixos s'agrupen en dues parts: la funció de la biblioteca a l'escola i algunes possibilitats d'animació dintre de la biblioteca. El llibre orienta al mestre sobre activitats que es poden fer dins de la biblioteca, relaciona aquestes activitats amb l'àrea de llengua i proposa models d'intervenció dels alumnes en el funcionament de la biblioteca escolar.

Formar-se per informar-se: propostes per a la integració de la biblioteca a l'escola
Baró, Mònica; Mañà, Teresa
Ed. Edicions 62

027.8 BAR

A finals del segle XX tenim cada vegada més informació a l'abast però ens és imprescindible aprendre a servir-nos-en. Aquest aprenentatge ha d'incloure's a la formació bàsica del ciutadà. Per això, l'escola ha de facilitar als alumnes les fonts d'informació i educar-los en el seu ús. Aquest llibre aproxima als mestres i als bibliotecaris a les funcions de la biblioteca escolar i suggereix de quina manera aquesta pot convertir-se en una eficaç eina educativa. La primera part presenta reflexions sobre el paper de la biblioteca en el procés educatiu i amb indicacions sobre la seva constitució. La segona part inclou un apartat amb propostes per a la dinamització de la biblioteca i per treballar els materials que la componen. Com a complement, i amb la intenció de facilitar al màxim la tasca del bibliotecari escolar, s'incorpora un apartat amb informacions pràctiques.

Guía práctica para el desarrollo y dinamización de la biblioteca escolar en Secundaria
Yáguez, Elena
Ed. Ministerio de Educación y Ciencia; Secretaría General de Educación y Formación Profesional; Centro de Investigación y Documentación Educativa (CIDE)

027.8 YAG

El llibre és una guia molt pràctica per gestionar la biblioteca escolar als centres d'Educació Secundària. L'autora repassa quines actuacions s'han fet fins ara en aquest àmbit i especifica quines han de ser les funcions de la biblioteca. Fa referència a la formació que haurien de tenir els/les responsables de biblioteca. Comenta com s'haurien d'organitzar els espais i quin tractament tècnic han de rebre els diversos documents. Dóna orientacions de com fer la difusió dels materials de la biblioteca i el préstec dels mateixos. Fa referència també a aquells recursos documentals que es troben a Internet i als materials multimèdia. Finalment parla de la relació de la biblioteca amb els seus usuaris: animació a la lectura, dinamització cultural i col·laboració entre biblioteques escolars i públiques. El llibre inclou uns annexos amb documentació legislativa, recomanacions bibliogràfiques, fílmiques i discogràfiques i experiències realitzades.

Jo llegeixo. Una experiència de biblioteca d'aula al Cicle Mitjà
Casas, Lola; Centellas, Hordi; Ginesta, Montse; [dibuixos]
Ed. Pirene

372.4 CAS

Els autors, mestres experimentats en la dinamització de la lectura a l'escola, plantegen un seguit d'activitats que responen a una determinada filosofia de la lectura i de l'educació en general: tant en els infants com en els adults, el llibre -com el desig de saber- ha de ser sempre una font de plaer, mai una càrrega. Amb l'explicació de l'experiència portada a terme dins les classes es tracta de potenciar l'aspecte lúdic del llibre, dins i fora de l'escola, en l'edat escolar i més enllà, treballant el present però amb projecció de futur.

La biblioteca de aula infantil. El cuento y la poesia
Rueda, Rafael
Ed. Narcea

027.8 RUE

Manual pràctic per organitzar una biblioteca d'aula infantil definida com un espai diferenciat que serà centre d'investigació i font de recursos i de gaudi. Relaciona propostes per aconseguir material, criteris de selecció, maneres d'estructurar l'espai i diferents formes d'organització. Fa referència a la relació entre la biblioteca de l'aula i la biblioteca del centre i ens parla també del paper de la família. Conté un apartat amb activitats detallades per treballar el conte i la poesia.

La biblioteca escolar, hoy
Durban, Glòria
Ed. Graó

027.8 DUR

Aquest document descriu i argumenta els aspectes més rellevants que actualment configuren la concepció de la biblioteca escolar com un recurs educatiu imprescindible per a la promoció de la cultura escrita i el desenvolupament de les competències bàsiques. Des d'una visió renovada justifica la seva existència no només pels canvis socials que la cultura digital ha provocat en els usos de la informació i les pràctiques lectores sinó principalment en relació amb les necessitats generades a l'aula pel nou marc competencial. Presenta un model útil i realista que serveix per a la implementació de la biblioteca escolar en el sistema educatiu. Considera aquest recurs com un agent interdisciplinari de suport pedagògic i de coordinació educativa dins l'àmbit de l'organització i planificació escolar.

La biblioteca i la biblioteca pública: idees per a la col·laboració
Bundó Nin, Montserrat; Gabarró Parera, Montserrat
Ed. Departament d'Educació

027 BUN

Tracta de la col·laboració necessària entre les xarxes de biblioteques públiques i les escolars. Parteix de la importància de la lectura i formula una sèrie de recursos, serveis i activitats per concretar aquesta col·laboració. Hi ha una part dedicada a la zona rural: ofereix orientacions per a que la col·laboració entre el servei de lectura pública i la biblioteca escolar sigui possible a partir dels serveis bibliotecaris, els centres i serveis educatius i les estructures administratives municipals i territorials que actuen a la mateixa zona.

La biblioteca mediateca . Educació secundària. Proposta de treball
Grup Bibliomèdia de la FMRPC [Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya] Queral, Enric [coordinació]; Abulí, Alba; Alegria, Gemma; Garcia, Balbina; Golobardes, Maria; Lladó, Cecília; Martín, Anna; Muñoz, Laura; Solé, Sílvia
Ed. Rosa Sensat

027.8 BIB

Aquest document recull i formula propostes d'activitats de biblioteca que poden ser desenvolupades en la majoria de centres docents d'educació secundària, sigui o no en les seves biblioteques. El volum presenta també el marc conceptual. Les activitats estan agrupades per cicles i organitzades en tres blocs: desenvolupament del gust per la lectura, lectura de recerca i tractament de la informació i llibres i altres suports de la biblioteca-mediateca. Les propostes són molt clares i de fàcil aplicació. Cada centre les pot adaptar a la seva realitat. El llibre inclou uns annexos amb el manifest UNESCO/IFLA sobre la biblioteca escolar, la carta dels drets de l'alumnat en l'era de la informació i les conclusions de les segones Jornades de Biblioteques Escolars.

La biblioteca mediateca d'infantil a secundària. Proposta de treball
Grup Bibliomèdia; [Federació de Moviments de Renovació Pedagògica de Catalunya]
Ed. Rosa Sensat

371.64 BIB

Aquest document recull i formula propostes d'activitats de biblioteca que poden ser desenvolupades en la majoria de centres docents. Es presenta en dos suports: paper i digital. En paper s'hi troba la justificació i el marc conceptual i en el cd-rom hi ha un recull d'activitats de biblioteca per a les tres primeres etapes educatives, classificades en tres blocs: Desenvolupament del gust per la lectura; Lectura de recerca i tractament de la informació; Llibres i altres suports biblioteca-mediateca.
http://gbiblio.pangea.org/Llibre_Biblioteques.pdf
Per sol·licitar un exemplar i un CD http://gbiblio.pangea.org/

La biblioteca, el cor de l'escola
Centelles Pastor, Jaume
Ed. Rosa Sensat

025(07) CEN

Dirigit als mestres, defensa la necessitat d'aquest espai fonamental de comunicació i intercanvi en el qual la lectura, la investigació i la recerca d'informació, tinguin el seu lloc de trobada. Facilita pistes, idees i suggeriments pràctics, per organitzar activitats a realitzar en una biblioteca d'un centre d'educació infantil i primària. Són accions adreçades a l'alumnat per potenciar l'animació de la lectura recreativa.

La biblioteca, un centro-clave de documentación escolar. Organización, dinamización y recursos en Secundaria
Valverde, Pedro; Carrasco, Eugenio; Muñoz, Juan Manuel
Ed. Narcea

027.9 VAL

Els autors d'aquest llibre exerceixen la professió de bibliotecaris en biblioteques públiques de Madrid, i ja des de fa anys es dediquen a l'assessorament de biblioteques escolars per aquest motiu l'edició d'aquest llibre. És un llibre d'ajuda per la organització de les biblioteques dels centres d'Educació Secundària. Comença establint els criteris de selecció i formació dels fons, després passa a oferir models eficaços i atractius d'organització de l'espai físic. També descriu el funcionament dels serveis bibliotecaris, a la vegada que proposa i desenvolupa activitats de dinamització i d'animació a la lectura. Així doncs és una obra d'ús i consulta plena de suggeriments pràctics.

Leer te da mas. Guía para padres
Sempere, J; Miret, I
Ed. MEC; [Madrid]

4 LEE

Aquesta és una guia per a qualsevol que es proposi promoure en els infants l'adquisició de l'hàbit de la lectura. És una eina que té com objectiu que els adults puguin, d'una manera pautada, ajudar als seus fills a gaudir de l'immens privilegi que suposa convertir-se en lectors quotidians i que la lectura sigui una activitat habitual a l'àmbit familiar. La lectura és un equipatge imprescindible i plaent que ajuda a comprendre els secrets de la realitat pròpia i externa. La guia s'estructura en quatre apartats senzills: un decàleg adreçat als pares, un decàleg adreçat als nens, preguntes més freqüents, i pas a pas, un bloc on es proposen activitats de foment de la lectura a la llar. El format de la guia és atractiu, senzill i clar, defugint els termes pedagògics o tècnics que de vegades es poden trobar en materials d'aquest tipus adreçats al professorat.

Lectures adolescents
Colomer, Teresa; [coordinacció]; Diaz-Plaja, Anna; Durán, Carme; Manresa, Mireia; Margallo, Ana Mª; Olid, Isabel; Silva-Díaz, Cecília
Graó

028 LEC

Situats els adolescents en una frontera de la seva construcció com a persones, la lectura literària es mostra també com un terreny fronterer entre la lectura infantil i la consolidació d'una pràctica lectora adulta. En els anys que els nois i noies es troben en l'etapa educativa de la secundària obligatòria, la lectura els presenta el repte d'un salt en les seves capacitats interpretatives i en la seva adquisició d'hàbits culturals estables. Les autores d'aquest llibre ens ofereixen, com a resultat de les recerques del grup GRETEL, algunes respostes a les qüestions plantejades. El llibre es divideix en dues parts. En la primera es tracta de la situació des del punt de vista dels lectors i de l'escola. En la segona part s'analitza la lectura de ficció adreçada als adolescents.

Llegir
Camps, Anna; Solé, Isabel; Mateos, Mar; Martín, Elena; Ferrer, Montserrat; Castells, Núria; Manresa, Mireia; Oller, Carles; Alcoverro, Carme; Regojo, J. Luis; Sans, M. Pilar; Baró, Mònica; Mañá, Teresa; Vellosillo, Inma; Miret, Inés
Ed. Graó

R433 ART

Visions diverses de la problemàtica de l'ensenyament de la lectura en el moment actual. L'alfabetització funcional demana saber adequar les estratègies lectores i escriptores a la diversitat d'usos que s'atorga a la llengua escrita per tal de poder participar de manera crítica i reflexiva en les activitats socials. Els treballs que configuren aquest número aprofundeixen en el tema des de diferents punts de vista, els usos de la lectura que es fomenten a les nostres escoles i universitats, les avaluacions i el seu impacte, els llibres de text, els adolescents, la lectura a secundària, el paper transversal de la llengua escrita o les biblioteques escolars entre altres.

Llegir: per què?. El llibre i l'infant
Gamarra, Pierre; Leita, Joan; [traductor]
Ed. Pirene

372.4 GAM

La lectura comença abans de la lectura: no es poden llegir llibres si prèviament no s'ha fet una lectura del món que ens envolta. Es parla del llibre d'imatges, amb tota la seva riquesa cultural, com a instrument previ per a l'aprenentatge del llibre de text; de la poesia, no tractada com un gènere literari complex, sinó com un gènere que comença amb les cançons de bressol, una eina important en l'adquisició de la lectura; de la lectura, no com una activitat avorrida, sinó com una activitat de joc on el lector jove hi descobreix el món que l'envolta; de la biblioteca, com a mitjà bàsic en el desenvolupament de la lectura, ja que afavoreix la descoberta de múltiples obres i permet la tria de textos.

Lumaki. Euskadiko Haur eta Gazteen Literatura
Departament de Cultura i Turisme del Gobvern Basc
Ed.

087.1(46.6) LUM

El monogràfic és un reflex del 1r Saló del Llibre Infantil i Juvenil d'Euskadi. Recull les activitats i experiències que s'han realitzat al País Basc al voltant de la literatura infantil i juvenil tant en euskera com en castellà. Proposa models en aquest camp, aplicables als centres docents i biblioteques. Mostra la quasi totalitat de la producció de llibres en euskera i castellà adreçats als infants i joves del País Basc, basada en criteris pedagògics. Pretén sensibilitzar a la societat basca de posar la lectura als fonaments de la formació, informació i oci dels infants i joves.

Organització d'una biblioteca escolar, popular o infantil
Carrera, C.; Martínez, C.; Rovira, T.
Ed. Edicions 62; [Barcelona]

025. CAR

Al llarg dels onze capítols del llibre s'aborden les qüestions corrents en qualsevol tractat de biblioteconomia: la tria, el Registre i la conservació del document; els diferents tipus de catàlegs: alfabètics per autors, alfabètics per matèries, com també els altres catàlegs opcionals: per títols i per col·leccions; la reproducció mecànica de fitxes i les normes per a la seva ordenació i intercalació. S'estudia per primera vegada el tractament del material audiovisual, com mes va més present a les escoles. Les autores segueixen la tradició catalana de catalogació i en el moment d'establir les normes s'adapten a les regles internacionals vigents. Fidels, però, al seu enfocament, no dubten a simplificar la catalogació tant com poden. Ofereixen per exemple, un model simplificat de fitxa al costat de l'ordinari, i un model de llibre Registre més adaptat a les necessitats actuals. En resum, les normes i les regles pateixen petites modificacions a fi de ser més útils en els centres on hi ha una petita biblioteca.

Petita història del llibre
Díaz-Plaja, Aurora
Ed. Mediterrània

002DIA.

El llibre s'inicia presentant l'escriptura com un fet que ha caracteritzat la humanitat des dels seus orígens i va descrivint la seva evolució fins arribar a crear un alfabet. També esmenta els diferents materials sobre els que s'ha escrit, els instruments utilitzats i les persones que es dedicaven a escriure i transcriure llibres en l'època medieval. Tot seguit presenta la impremta com un gran invent que va canviar la història i la difusió que va tenir arreu del món. Fa esment al procés que sesegueix per la impressió d'un llibre explicant quina és la missió de cada una de les persones que hi intervenen fins arribar al lector, sense oblidar elpaper que tenen les biblioteques com a centres de dinamització de la lecturaper tal que aquesta pugui arribar a tothom.

Projecte marc per a la biblioteca mediateca
Lladó Mulet, Cecília; Solé Rosell, Sílvia
Ed. Rosa Sensat

02 LLA

L'objectiu és oferir unes pautes per a l'organització de la biblioteca-mediateca als centres educatius: requisits de local, personal i materials. A més fa una reflexió sobre la necessitat i la funció que pot tenir aquest servei entès com un centre de documentació i d'animació a la lectura. El llibre parla primer de la justificació sobre la biblioteca pública i la mediateca escolar i la seva relació amb la lectura. A continuació relaciona la mediateca amb els nous currículums no universitaris, buidant les objectius i continguts que es poden treballar des de la bblioteca-mediateca. Presenta les funcions del documentalista, la infraestructura i els recursos humans. Inclou una bibliografia i el manifest de la Unesco sobre biblioteques escolars.

Rere les línies
Cassany, Daniel
Ed. Empúries

028 CAS

Els textos i la lectura canvien constantment segons les èpoques, la història i les diferents comunitats; convé, per tant, preguntar-nos com llegim en aquest segle XXI i quines circumstàncies ens condicionen. D'entrada, tots els escrits transmeten ideologia, i darrere sempre s'hi amaga algú. Qui és? Què pretén? També els formats canvien: les pantalles i el web arraconen la biblioteca de paper. Naveguem, cerquem i cliquem perquè compareguin a casa milers de respostes. Però... són fiables? Encara més, ens toca llegir en altres idiomes cartells, webs, prospectes... Ho entenem tot? I, finalment, tenim una dificultat afegida: estem rodejats de textos tècnics, de divulgació científica, instruccions i impresos; arribem a entendre el que diuen?

Suggeriments per a una lectura creadora
Cela, Jaume; Fluvià, Mercè; Caivano, Fabrici; Gasol, Anna; Martí Pol, Miquel; Rodari, Gianni; [articles]
Ed. Aliorna

028 CEL

Aquest llibre si bé és un recull bibliogràfic infantil i juvenil inclou un seguit d'articles de Gianni Rodari, Anna Gasol, Miquel Martí i Pol, Jaume Cela i Fabrici Caivano. De cada llibre hi ha una descripció, una biografia de l'autor o autora i de l'il·lustrador o il·lustradora, un resum de l'obra i uns suggeriments per a treballar amb l'alumnat. La finalitat d'aquest llibre és la de suggerir als mestres un seguit de possibilitats de treball a partir dels llibres de l'editorial en qüestió.

Te trueco un cuento
Domech, Carmen
Ed. Secretaría General Técnica; Subdirección General de Información y Publicaciones

028 DOM

A través de contes alguns de molt populars i d'altres no tant, aquest llibre ens dóna l'oportunitat de desenvolupar la imaginació i donar vida als herois de ficció. Contar contes és transmetre una altra perspectiva de la realitat, és trencar els límits de la part cognitiva per endinsar-nos en els de la part emocional. El conte és màgic, canvia amb qui el conte i amb qui l'escolta. A través d'ell, somiem, ens identifiquem amb els seus personatges i ens movem en un viatge d'anada i tornada entre cultures, entre generacions, entre passat i futur.

Un buen comienzo
Burns, Susan; Griffin, Peg; Snow, Catherine
Ed. Fondo de Cultura Económica

028 BUR

Guia per aconseguir promoure la lectura entre els infants. Afronta el tema des de diferents àmbits, elements previs necessaris per al desenvolupament de l'escriptura i la lectura, elements de motivació, elements de prevenció de dificultats en aquests aspectes i el recolzament que la família pot donar al treball fet a l'escola. Combina introduccions teòriques al procés d'aprenentatge de la lectoescriptura amb propostes didàctiques i experiències durant l'educació infantil i la primària.

Una biblioteca al centre
Cerarols, Carme; Puig, Ignasi
Ed. Departament d'Ensenyament; Direcció General d'Ordenació Educativa

025 CER

És un crèdit variable de l'Àrea de Llengua i de Matemàtiques. Està pensat per a dur a terme en el segon cicle de l'Ensenyament Secundari Obligatori. Consta de dos apartats, el primer és el material del professor/a en el que s'explica els continguts, els objectius del crèdit, les activitats d'ensenyament-aprenentatge, els criteris i activitats per a l'avaluació, la temporització, les orientacions per a la intervenció pedagògica, la bibliografia i els recursos didàctics. La segona part és el material per a l'alumnat, amb els objectius del crèdit. El crèdit pretén reforçar i consolidar aspectes bàsics de les dues àrees encara no assolits a la franja comuna del currículum. Les primeres unitats treballen l'origen i la formació de les biblioteques a l'Edat Mitjana, després el treball s'encamina cap el coneixement sobre el funcionament i organització d'una biblioteca.

La biblioteca escolar. Ni t'ho imagines!
Cormines, Agustí; [realitzador]; Tort, Teresa; [guió]; Galbany, J. M; [càmera]; Associació de Mestres Rosa Sensat; [producció]
Ed. Rosa Sensat

V371.64COR V

Donat que la biblioteca escolar és un important servei que l'escola ha d'oferir a alumnes i professors, en aquest vídeo es mostren aspectes generals que cal conèixer a l'hora d'organitzar la Biblioteca Escolar: els diferents passos de processament dels llibres d'imaginació i de consulta, l'organització del préstec, la funció d'animació i cultural que la biblioteca representa per a l'escola, etc.