crp-blanes@xtec.cat
tlf/fax 972 33 59 02

 

Teoria


Extret del llibre Reciclajuego de Francesc Martín Martínez

Per què reciclajoc?

Reciclajoc ha de ser una proposta divertida, creativa i en certa manera espontània, globalitzadora, interdisciplinària, que diversifiqui les respostes motrius dels nens i nenes i fomentadora d’uns hàbits de relació social basats en el respecte i la convivència.

Veiem ara tres raons de pes per posar en pràctica la proposta:

1. Perquè afavoreix el desenvolupament integral de l’alumnat, tant a nivell cognitiu, físicomotriu i afectivosocial.

..........Nivell cognitiu

  • Durant el procés de disseny del material, emprant la imaginació i la creativitat.
  • Adquirint unes habilitats manuals durant el procés de confecció, establint noves estratègies per a resoldre un problema o corregir un imprevist sorgit de l’assaig i l’error.
  • Cercant noves estratègies i tàctiques mentre juguen per a obtenir uns millors resultats en el joc.
  • Assolint nous conceptes provinents des de totes les àrees implicades en el projecte.

..........Nivell físicomotriu

  • Diversificant el ventall de moviments i coordinacions que ens ofereix el nou material.
  • Vivenciant nous gestos, noves tècniques, nous patrons motors.
  • Millorant i desenvolupant el coneixement corporal, totes les habilitats motrius, capacitats condicionals i capacitats expressives i de diversió.

..........Nivell afectivosocial

  • Descobrint o desenvolupant noves estratègies socials de relació amb els altres.
  • Aprenent a respectar el material creat i als companys i companyes.
  • Sentint-se valuós i partícip del seu propi aprenentatge i d’un repte comú de grup o d’aula.
  • Millorant l’autoestima i perquè no, la cohesió grupal.
  • Implicant se i mostrant interès per la feina.
  • Veient la necessitat de les regles i les normes i respectant-les.

2. Perquè incidirà en el temps lliure de l’alumnat.

La seva funcionalitat podrà incidir en el que alguns autors anomenen el Tercer Temps Pedagògic: Dimensió espacial i temporal on realment hem de valorar la incidència que la nostra àrea està tenint, en quant a la modificació d’actituds cap a la pràctica d’activitat física per part dels nostres alumnes, en el seu temps lliure (Torres J. 2001).

El treball amb material de rebuig podria facilitar la variació i diversificació dels jocs i esports amb els que els alumnes ocupen el seu temps d’esbarjo (hores del pati, al parc...). Sovint els jocs que els proposem des de l’escola i concretament des de l’àrea de Educació Física, no són aplicats en aquestes estones; queden encasellats en l’àmbit escolar. El motiu podria ser que no disposen del material necessari específic, el nombre de jugadors o que per a la seva organització es requereix d’un dinamitzador (paper desenvolupat sovint durant les classes, pel mestre).

Però amb l’ús del material de rebuig aquests tres inconvenients queden superats:

  • El material de rebuig és a l’abast de l’alumne/a tant en l’àmbit escolar com a casa ( tot i que en cada àmbit serà diferent)
  • El paper de dinamitzador del joc pot ser suplantat per un dels nens participants, en tant que creadors i pares del seu propi joc, i coneixedors millor que ningú de les seves regles i estructura interna.
  • El nombre de jugadors pot adaptar-se a cada moment i a cada joc.

3. Perquè supleix les mancances econòmiques i de material existents.

L’elaboració de material físicoesportiu a partir de la reutilització de material de desfeta pot esdevenir una solució temporal (o final) per aquells centres on els recursos econòmics no són els que l’especialista d’Educació Física desitjaria.

El cost del material que utilitzem és nul (si més no en el moment que nosaltres l’utilitzem) i la seva transformació no ha d’encarir gaire el producte final.

A més, el nombre d’unitats que podem confeccionar de cada aparell és en certa manera il∙limitat; cada nen o nena pot tenir-ne un, si l’activitat ho requereix.

La durabilitat del material dependrà de les seves característiques, de l’ús que se’n faci i de la seva conservació.

En el seu disseny i construcció caldrà tenir en compte sempre la regla SED ( Bernal J. Alberto, 2002): Seguretat, Eficàcia i Durabilitat.

Seguretat, tant a l’hora de confeccionar-lo com a l’hora de vivenciar-lo. Eficàcia, en el sentit que ha de ser útil i complir la finalitat per a la que ha estat construït. I durabilitat, atenent al que ja apuntàvem anteriorment.

amunt

CRP Selva II
2008