El gran llibre de la Selva

10. En Guille a les Enramades d'Arbúcies

-Vols venir a Arbúcies a ballar una dansa amb mi?

-Què és, això de la dansa?

-Doncs és una sardana que es balla amb parella cada any, per les Enramades.

-M'hi apunto, diu en Guille.

-Que bé, ja tinc ballador...! diu la guilla balladora.

Al cap d'una setmana, en Guille, les guilles i els conillets eixerits, ben mudats i per parelles se'n van a ballar la dansa sota l'arbre de la Plaça. Mentre ballen la dansa en Guille pregunta:

-Què celebren fent aquesta festa?

A l'hora del vermut, asseguts en un bar del poble, els conillets eixerits li expliquen:

-Fa molts i molts anys, per la processó de Corpus enramaven l'església amb branques de vern i ciris... -diu un conillet.

-... però un any es va incendiar l'església i a partir d'aquell moment la processó va sortir al carrer -va afegir un altre conillet.

Llavors van anar a casa de la guilleta balladora, que el va convidar a dinar. A les postres, la guilleta li va explicar els costums de les Enramades del poble: cada dia es celebrava la festa d'un barri diferent. S'adornaven els carrers amb flors al terra i branques de vern a les portes perquè havia de passar la processó. D'aquí ve el costum de fer catifes de flors naturals per les Enramades i de ballar la dansa cada dia en un barri diferent.

-Bé, ja n'hi ha prou de menjar! Ara anem a concert i al ball de la tarda -afegeix la guilleta balladora.

Mentre ballaven el ball robat i el ball de l'escombra un conillet eixerit que estava enamorat de la guilleta balladora, es moria de gelos.

-Bé, prou ballaruca, anem a la fira! -diu el conillet.

-Que tens gelos, ... potser? -diu en Guille.

-Gelos... jo? I ara! -diu el conillet gelós.

A la fira s'ho passen pipa, i en Guille diu:

-Que divertit! I això dura vuit dies? Em convidareu l'any que ve?

-Oh... i tant que sí! -diuen tots, menys el conillet gelós.

- Fins aviat!

Alumnes del 2n curs "B" del CEIP Dr. Carulla d'Arbúcies