El treball de l’audició a l’escola, sigui gran o petita, és un tema massa sovint oblidat. Amb aquesta experiència, pretenem substituir l’actitud de disbauxa que l’estona d’audició provoca a alguns alumnes, per una actitud receptiva a la música.
Poder escoltar tantes vegades com vulguin una música que no havien sentit mai abans. Assolir una bona predisposició dels alumnes a escoltar una audició de llarga durada.
Per dur a terme aquesta projecte aprofitarem (les facilitats que ens proporcionen) les TIC i per tant, utilitzarem els ordinadors per fer les audicions, la qual cosa permet una nova variable: l’audició col·lectiva feta individualment.
Primer ens caldrà seleccionar les audicions. Un cop fet aquest pas, cal fer el procés de transformació d’un arxiu de so (amb la terminació .wav) a un arxiu d’àudio .mp3, ja que així ens ocuparà molt poc espai. A cada arxiu li posem el nom del tema i el seu autor, l’un en majúscules i l’altre en minúscules. Així tenim dues informacions importants en un espai mínim.
Necessitem que els ordinadors tinguin els programes de lectura d’arxius .mp3 (Windows Media Player o el Real One Player) que ja solen estar instal·lats i si no, els baixarem de l’xtec.
Els alumnes van a l'aula d'informàtica a la carpeta on tenen audicions que previàment han baixat d'Internet i han classificat per temes. N'han d'escollir dues i escoltar-les amb els auriculars. Un cop això, omplen una fitxa refent al tema que han escoltat. També, poden anar a buscar informació a Internet sobre l'autor.
Per altra part, els alumnes tenen una carpeta on la mestra hi ha posat unes músiques determinades que considera que han de conèixer i que complementen continguts treballats a classe.
Un cop han acabat la seva audició, es fa una taula rodona per comentar la fitxa que han omplert i obrir nous interrogants per a futures sessions. Comenten quina audició els ha agradat més, per què, quins instruments han reconegut ... Aquest intercanvi d'opinions serveix per avaluar l'audició i veure quins coneixements s'han assolit...Però, el més important és la vivència que l'infant en treu de tota aquesta experiència.