Josepa Gómez i Bruguera

Llicències d'Estudis Retribuïdes. Curs 1999-2000

Memòria del treball en format AcroRead

Títol:	La construcció de les competències lingüístiques i la seva relació amb la intel.ligència emocional
Autoria:	Josepa Gómez i Bruguera
Modalitat:	A: curs escolar sencer
Característiques:	Aquest treball es compon de 190 pàgines. El treball conté 51 figures referides a fotografies d’activitats i de producions dels infants. Conté, també, 6 quadres. La bibliografia esmenta 49 obres (llibres i articles) i 37 autors i autores.
Orientació del treball:	La memòria que es presenta, bàsicament, es pot considerar com un treball de recerca sobre una proposta metodològica desenvolupada i analitzada en tres contextos diferents.
Temes i/o Identificadors:	Intel.ligència emocional, educació emocional, competències lingüístiques, la conversa: tècnica nuclear, el text lliure, el text aconduït. Autors més importants citats: Bisquerra, Bruner, Canevaro, Castellà, Chomsky, Dewey, Ferrière, Freinet, Gardner, Goleman, Greenspan, Malaguzzi, Marina, Vigotsky.
Destinataris:	Ensenyants; Parvulari i Primària.
Resum:	El treball sosté la hipòtesi de la necessària relació biunívoca entre la intel.ligència emocional i el llenguatge per a llur construcció i desenvolupament mutus. A fi de de poder explicar de forma entenedora i fonamentada la hipòtesi proposada, el treball s’ha estructurat de la següent forma: * Primerament es dedica un capítol (2. Intel.ligència emocional i Competències lingüístiques) a exposar les teories en què ens fonamentem per explicar la intel.ligència emocional i les competències lingüístiques. Aquest és un capítol amb abundoses cites de les obres que hem considerat significatives a fi de poder anar construint el corpus teòric. * En segon lloc es presenta un capítol (3. Proposta de curriculum per a l’adquisició de competències lingüístiques i emocionals) en el qual centrem la reflexió pedagògica necessària per poder apuntar el paper de l’escola, del projecte d’escola, el paper dels adults, els aspectes organitzatius (espai, temps, materials…) per donar sentit al que som, fem, volem i aprenem. Aquí mateix hi ha el desenvolupament de propostes didàctiques que propicien el desenvolupament de les competències enunciades (institucionalitzacions: Conversa com activitat quotidiana, Conversa generadora d’estudis, Text lliure, Text aconduït). * El següent capítol (4. Anàlisi de les produccions dels infants) es dedica a presentar les produccions dels infants i el seu anàlisi organitzat en forma de registres que han estat analitzats en funció d’un descriptors. * Acaba el treball amb un capítol dedicat a conclusions. En definitiva, hi ha un viatge de la teoria cap a la pràctica, dels plantejaments teòrics i abstractes a les possibles mostres que són creacions fruit d’una determinada quotidianitat escolar.